espentar (Diccionari)

espentar
1. v. tr. Donar espentes.
2. a. v. tr. Moure o tractar de moure (algú o alguna cosa) exercint una pressió. Espentar un carretó. Érem dos a espentar la barca, però no la podíem avarar.
b. v. tr. [ fig. ] Fer pressió (sobre algú) perquè faça alguna cosa. Els seus amics l'espentaren a fer-ho.
3. qui dia passa, any espenta Expressió usada per a indicar que ens desentenem de les dificultats de cada dia, d'una situació desagradable, de conseqüències que ens poden afectar, però que es van ajornant.

espentar (Traducció Valencià-Castellà)

espentar v. tr. 1. empujar, rempujar, empellar, empeller, arrempujar.
2. qui dia passa, any espenta mañana será otro día.

Primera persona singular Infinitiu Formes Impersonals del verb espentar (Verb Valencià)

FORMES IMPERSONALS
Infinitiu
espentar






Participi
espentat
espentada
espentats
espentades



Gerundi
espentant






INDICATIU
Present
(jo) espente
(tu) espentes
(ell/ella/vosté) espenta
(nosaltres) espentem
(vosaltres) espenteu
(ells/elles/vostés) espenten

Perfet
(jo) he espentat
(tu) has espentat
(ell/ella/vosté) ha espentat
(nosaltres) hem espentat
(vosaltres) heu espentat
(ells/elles/vostés) han espentat

Passat simple
(jo) espentí
(tu) espentares
(ell/ella/vosté) espentà
(nosaltres) espentàrem
(vosaltres) espentàreu
(ells/elles/vostés) espentaren

Passat perifràstic
(jo) vaig espentar
(tu) vas (o vares) espentar
(ell/ella/vosté) va espentar
(nosaltres) vam (o vàrem) espentar
(vosaltres) vau (o vàreu) espentar
(ells/elles/vostés) van (o vàren) espentar

Imperfet
(jo) espentava
(tu) espentaves
(ell/ella/vosté) espentava
(nosaltres) espentàvem
(vosaltres) espentàveu
(ells/elles/vostés) espentaven

Plusquamperfet
(jo) havia espentat
(tu) havies espentat
(ell/ella/vosté) havia espentat
(nosaltres) havíem espentat
(vosaltres) havíeu espentat
(ells/elles/vostés) havien espentat

Passat anterior
(jo) haguí espentat
(tu) hagueres espentat
(ell/ella/vosté) hagué espentat
(nosaltres) haguérem espentat
(vosaltres) haguéreu espentat
(ells/elles/vostés) hagueren espentat

Futur
(jo) espentaré
(tu) espentaràs
(ell/ella/vosté) espentarà
(nosaltres) espentarem
(vosaltres) espentareu
(ells/elles/vostés) espentaran

Futur perfet
(jo) hauré espentat
(tu) hauràs espentat
(ell/ella/vosté) haurà espentat
(nosaltres) haurem espentat
(vosaltres) haureu espentat
(ells/elles/vostés) hauran espentat

Condicional
(jo) espentaria
(tu) espentaries
(ell/ella/vosté) espentaria
(nosaltres) espentaríem
(vosaltres) espentaríeu
(ells/elles/vostés) espentarien

Condicional perfet
(jo) hauria espentat
(tu) hauries espentat
(ell/ella/vosté) hauria espentat
(nosaltres) hauríem espentat
(vosaltres) hauríeu espentat
(ells/elles/vostés) haurien espentat

SUBJUNTIU
Present
(jo) espente
(tu) espentes
(ell/ella/vosté) espente
(nosaltres) espentem
(vosaltres) espenteu
(ells/elles/vostés) espenten

Perfet
(jo) haja espentat
(tu) hages espentat
(ell/ella/vosté) haja espentat
(nosaltres) hàgem espentat
(vosaltres) hàgeu espentat
(ells/elles/vostés) hagen espentat

Imperfet
(jo) espentara
(tu) espentares
(ell/ella/vosté) espentara
(nosaltres) espentàrem
(vosaltres) espentàreu
(ells/elles/vostés) espentaren

Plusquamperfet
(jo) haguera espentat
(tu) hagueres espentat
(ell/ella/vosté) haguera espentat
(nosaltres) haguérem espentat
(vosaltres) haguéreu espentat
(ells/elles/vostés) hagueren espentat

IMPERATIU
Present

espenta (tu)
espente (ell/ella/vosté)
espentem (nosaltres)
espenteu (vosaltres)
espenten (ells/elles/vostés)

Et pot interessar