eslau -ava
1.
adj.
Relatiu o pertanyent als pobles eslaus o a les seues llengües.
2.
m.
i
f. HIST.
Individu d'un dels grups en què es dividixen els pobles indoeruopeus, al qual pertanyen els russos, els polonesos, els búlgars, etc.
3.
a.
m. LING.
Fons comú primitiu de les llengües eslaves.
b.
antic eslau
LING.
Eslavònic.
c.
eslau eclesiàstic
LING.
Eslavònic.
d.
llengües eslaves
LING.
Grup de llengües indoeuropees que comprén les diverses llengües parlades pels pobles eslaus.
4.
m.
i
f. HIST.
Esclau al servici dels àrabs del califat de Còrdova, a partir d'Abd-al-Rahman III.