escórrer
1.
a.
v. tr.
Fer anar-se'n (el líquid d'un recipient, d'un lloc), fins a l'esgotament.
Escorre bé l'oli de la botella.
b.
v. pron.
L'aigua de la pluja s'escorre per la canal.
c.
v. pron.
[
p. ext.
]
Eixir, una cosa, del seu lloc lliscant sobre una altra com un líquid per un pendent.
Se'm va escórrer la mà i vaig caure.
d.
v. tr.
Esprémer 1.
a
.
Hui que fa calor escorrerem taronges per a berenar.
2.
a.
v. tr.
Fer rajar el líquid que queda (en un recipient), o que mulla o xopa (alguna cosa).
Escorre bé la roba abans d'estendre-la.
b.
v. pron.
Deixa que s'escórreguen bé els plats abans de guardar-los.
c.
v. tr. TÈXTIL
Traure mecànicament el líquid que impregna els teixits, les madeixes, etc., per mitjà d'un premsatge, una centrifugació o per aspiració.
3.
a.
v. tr.
Desfer els punts (d'una malla), les bagues (d'un llaç, etc.), estirant el fil, la cinta, etc.
Primer has d'escórrer el nuc.
b.
v. pron.
El jersei s'ha escorregut.
c.
v. tr.
Desfer (el teixit d'un gènere de punt, una calça, etc.), estirant el fil amb què és teixit.
4.
v. pron.
[
vulg.
]
Tindre un orgasme.