esclarir
1.
a.
v. tr.
Desembolicar, desembrollar.
Li esclaria els cabells tots els matins.
b.
v. tr.
[
fig.
]
Esclarir este assumpte li costarà molt.
2.
a.
v. tr.
Asserenar, dissipar (els núvols, les ombres, la boira, etc.).
La lluna esclarí per un moment l'obscuritat.
b.
v. pron.
El cel s'ha esclarit.
c.
esclarir-se el dia
Clarejar, fer-se de dia.
d.
esclarir-se la cara
(a algú)
Fer evident algú en el seu semblant que li ha tornat l'alegria, la tranquil·litat d'esperit, etc.
3.
a.
v. tr.
Llavar.
Esclarir la roba.
b.
v. pron.
Va eixir de la dutxa sense esclarir-se.