escaure
1.
a.
v. intr.
Ser convenient, anar bé, el que fa una persona, amb la seua manera de ser, la seua posició social, la seua edat, etc.
Fa coses que no li escauen.
b.
v. intr.
Ser adequat a algú o alguna cosa, contribuir a la seua bellesa, un vestit, un adorn, un color, etc.
El blau no li escau. Estos mobles no escauen a la casa.
2.
a.
v. pron.
Trobar-se, algú, eventualment en un lloc.
b.
v. pron.
Succeir, una cosa, en tal o tal ocasió, data, etc.
El naixement del meu germà s'escaigué el mateix dia que jo feia quatre anys.