escabellar (Diccionari)

escabellar
1. v. tr. Desordenar els cabells (d'algú).
2. v. pron. Si t'escabelles no et tornaré a pentinar!

escabellar (Traducció Valencià-Castellà)

escabellar v. tr. desgreñar, desmelenar, destocar, descabellar.

Primera persona singular Infinitiu Formes Impersonals del verb escabellar (Verb Valencià)

FORMES IMPERSONALS
Infinitiu
escabellar






Participi
escabellat
escabellada
escabellats
escabellades



Gerundi
escabellant






INDICATIU
Present
(jo) escabelle
(tu) escabelles
(ell/ella/vosté) escabella
(nosaltres) escabellem
(vosaltres) escabelleu
(ells/elles/vostés) escabellen

Perfet
(jo) he escabellat
(tu) has escabellat
(ell/ella/vosté) ha escabellat
(nosaltres) hem escabellat
(vosaltres) heu escabellat
(ells/elles/vostés) han escabellat

Passat simple
(jo) escabellí
(tu) escabellares
(ell/ella/vosté) escabellà
(nosaltres) escabellàrem
(vosaltres) escabellàreu
(ells/elles/vostés) escabellaren

Passat perifràstic
(jo) vaig escabellar
(tu) vas (o vares) escabellar
(ell/ella/vosté) va escabellar
(nosaltres) vam (o vàrem) escabellar
(vosaltres) vau (o vàreu) escabellar
(ells/elles/vostés) van (o vàren) escabellar

Imperfet
(jo) escabellava
(tu) escabellaves
(ell/ella/vosté) escabellava
(nosaltres) escabellàvem
(vosaltres) escabellàveu
(ells/elles/vostés) escabellaven

Plusquamperfet
(jo) havia escabellat
(tu) havies escabellat
(ell/ella/vosté) havia escabellat
(nosaltres) havíem escabellat
(vosaltres) havíeu escabellat
(ells/elles/vostés) havien escabellat

Passat anterior
(jo) haguí escabellat
(tu) hagueres escabellat
(ell/ella/vosté) hagué escabellat
(nosaltres) haguérem escabellat
(vosaltres) haguéreu escabellat
(ells/elles/vostés) hagueren escabellat

Futur
(jo) escabellaré
(tu) escabellaràs
(ell/ella/vosté) escabellarà
(nosaltres) escabellarem
(vosaltres) escabellareu
(ells/elles/vostés) escabellaran

Futur perfet
(jo) hauré escabellat
(tu) hauràs escabellat
(ell/ella/vosté) haurà escabellat
(nosaltres) haurem escabellat
(vosaltres) haureu escabellat
(ells/elles/vostés) hauran escabellat

Condicional
(jo) escabellaria
(tu) escabellaries
(ell/ella/vosté) escabellaria
(nosaltres) escabellaríem
(vosaltres) escabellaríeu
(ells/elles/vostés) escabellarien

Condicional perfet
(jo) hauria escabellat
(tu) hauries escabellat
(ell/ella/vosté) hauria escabellat
(nosaltres) hauríem escabellat
(vosaltres) hauríeu escabellat
(ells/elles/vostés) haurien escabellat

SUBJUNTIU
Present
(jo) escabelle
(tu) escabelles
(ell/ella/vosté) escabelle
(nosaltres) escabellem
(vosaltres) escabelleu
(ells/elles/vostés) escabellen

Perfet
(jo) haja escabellat
(tu) hages escabellat
(ell/ella/vosté) haja escabellat
(nosaltres) hàgem escabellat
(vosaltres) hàgeu escabellat
(ells/elles/vostés) hagen escabellat

Imperfet
(jo) escabellara
(tu) escabellares
(ell/ella/vosté) escabellara
(nosaltres) escabellàrem
(vosaltres) escabellàreu
(ells/elles/vostés) escabellaren

Plusquamperfet
(jo) haguera escabellat
(tu) hagueres escabellat
(ell/ella/vosté) haguera escabellat
(nosaltres) haguérem escabellat
(vosaltres) haguéreu escabellat
(ells/elles/vostés) hagueren escabellat

IMPERATIU
Present

escabella (tu)
escabelle (ell/ella/vosté)
escabellem (nosaltres)
escabelleu (vosaltres)
escabellen (ells/elles/vostés)

Et pot interessar