esbroncar (Diccionari)

esbroncar
1. a. v. tr. Escridassar (una persona que parla, actua o apareix en públic), especialment demostrant disconformitat.
b. v. tr. Marmolar (algú) a crits.
2. v. tr. ETNOL. Dir esbroncs.

esbroncar (Traducció Valencià-Castellà)

esbroncar v. tr. abuchear, abroncar.

Primera persona singular Infinitiu Formes Impersonals del verb esbroncar (Verb Valencià)

FORMES IMPERSONALS
Infinitiu
esbroncar






Participi
esbroncat
esbroncada
esbroncats
esbroncades



Gerundi
esbroncant






INDICATIU
Present
(jo) esbronque
(tu) esbronques
(ell/ella/vosté) esbronca
(nosaltres) esbronquem
(vosaltres) esbronqueu
(ells/elles/vostés) esbronquen

Perfet
(jo) he esbroncat
(tu) has esbroncat
(ell/ella/vosté) ha esbroncat
(nosaltres) hem esbroncat
(vosaltres) heu esbroncat
(ells/elles/vostés) han esbroncat

Passat simple
(jo) esbronquí
(tu) esbroncares
(ell/ella/vosté) esbroncà
(nosaltres) esbroncàrem
(vosaltres) esbroncàreu
(ells/elles/vostés) esbroncaren

Passat perifràstic
(jo) vaig esbroncar
(tu) vas (o vares) esbroncar
(ell/ella/vosté) va esbroncar
(nosaltres) vam (o vàrem) esbroncar
(vosaltres) vau (o vàreu) esbroncar
(ells/elles/vostés) van (o vàren) esbroncar

Imperfet
(jo) esbroncava
(tu) esbroncaves
(ell/ella/vosté) esbroncava
(nosaltres) esbroncàvem
(vosaltres) esbroncàveu
(ells/elles/vostés) esbroncaven

Plusquamperfet
(jo) havia esbroncat
(tu) havies esbroncat
(ell/ella/vosté) havia esbroncat
(nosaltres) havíem esbroncat
(vosaltres) havíeu esbroncat
(ells/elles/vostés) havien esbroncat

Passat anterior
(jo) haguí esbroncat
(tu) hagueres esbroncat
(ell/ella/vosté) hagué esbroncat
(nosaltres) haguérem esbroncat
(vosaltres) haguéreu esbroncat
(ells/elles/vostés) hagueren esbroncat

Futur
(jo) esbroncaré
(tu) esbroncaràs
(ell/ella/vosté) esbroncarà
(nosaltres) esbroncarem
(vosaltres) esbroncareu
(ells/elles/vostés) esbroncaran

Futur perfet
(jo) hauré esbroncat
(tu) hauràs esbroncat
(ell/ella/vosté) haurà esbroncat
(nosaltres) haurem esbroncat
(vosaltres) haureu esbroncat
(ells/elles/vostés) hauran esbroncat

Condicional
(jo) esbroncaria
(tu) esbroncaries
(ell/ella/vosté) esbroncaria
(nosaltres) esbroncaríem
(vosaltres) esbroncaríeu
(ells/elles/vostés) esbroncarien

Condicional perfet
(jo) hauria esbroncat
(tu) hauries esbroncat
(ell/ella/vosté) hauria esbroncat
(nosaltres) hauríem esbroncat
(vosaltres) hauríeu esbroncat
(ells/elles/vostés) haurien esbroncat

SUBJUNTIU
Present
(jo) esbronque
(tu) esbronques
(ell/ella/vosté) esbronque
(nosaltres) esbronquem
(vosaltres) esbronqueu
(ells/elles/vostés) esbronquen

Perfet
(jo) haja esbroncat
(tu) hages esbroncat
(ell/ella/vosté) haja esbroncat
(nosaltres) hàgem esbroncat
(vosaltres) hàgeu esbroncat
(ells/elles/vostés) hagen esbroncat

Imperfet
(jo) esbroncara
(tu) esbroncares
(ell/ella/vosté) esbroncara
(nosaltres) esbroncàrem
(vosaltres) esbroncàreu
(ells/elles/vostés) esbroncaren

Plusquamperfet
(jo) haguera esbroncat
(tu) hagueres esbroncat
(ell/ella/vosté) haguera esbroncat
(nosaltres) haguérem esbroncat
(vosaltres) haguéreu esbroncat
(ells/elles/vostés) hagueren esbroncat

IMPERATIU
Present

esbronca (tu)
esbronque (ell/ella/vosté)
esbronquem (nosaltres)
esbronqueu (vosaltres)
esbronquen (ells/elles/vostés)

Et pot interessar