esbrinar (Diccionari)

esbrinar
1. v. tr. AGR. Separar els brins (d'una planta).
2. v. tr. [ fig. ] Arribar amb esforç a conéixer la veritat (d'una cosa) buscant-la fins a descobrir-la. He d'esbrinar qui ha enviat els anònims.

esbrinar (Traducció Valencià-Castellà)

esbrinar v. tr. averiguar.

Primera persona singular Infinitiu Formes Impersonals del verb esbrinar (Verb Valencià)

FORMES IMPERSONALS
Infinitiu
esbrinar






Participi
esbrinat
esbrinada
esbrinats
esbrinades



Gerundi
esbrinant






INDICATIU
Present
(jo) esbrine
(tu) esbrines
(ell/ella/vosté) esbrina
(nosaltres) esbrinem
(vosaltres) esbrineu
(ells/elles/vostés) esbrinen

Perfet
(jo) he esbrinat
(tu) has esbrinat
(ell/ella/vosté) ha esbrinat
(nosaltres) hem esbrinat
(vosaltres) heu esbrinat
(ells/elles/vostés) han esbrinat

Passat simple
(jo) esbriní
(tu) esbrinares
(ell/ella/vosté) esbrinà
(nosaltres) esbrinàrem
(vosaltres) esbrinàreu
(ells/elles/vostés) esbrinaren

Passat perifràstic
(jo) vaig esbrinar
(tu) vas (o vares) esbrinar
(ell/ella/vosté) va esbrinar
(nosaltres) vam (o vàrem) esbrinar
(vosaltres) vau (o vàreu) esbrinar
(ells/elles/vostés) van (o vàren) esbrinar

Imperfet
(jo) esbrinava
(tu) esbrinaves
(ell/ella/vosté) esbrinava
(nosaltres) esbrinàvem
(vosaltres) esbrinàveu
(ells/elles/vostés) esbrinaven

Plusquamperfet
(jo) havia esbrinat
(tu) havies esbrinat
(ell/ella/vosté) havia esbrinat
(nosaltres) havíem esbrinat
(vosaltres) havíeu esbrinat
(ells/elles/vostés) havien esbrinat

Passat anterior
(jo) haguí esbrinat
(tu) hagueres esbrinat
(ell/ella/vosté) hagué esbrinat
(nosaltres) haguérem esbrinat
(vosaltres) haguéreu esbrinat
(ells/elles/vostés) hagueren esbrinat

Futur
(jo) esbrinaré
(tu) esbrinaràs
(ell/ella/vosté) esbrinarà
(nosaltres) esbrinarem
(vosaltres) esbrinareu
(ells/elles/vostés) esbrinaran

Futur perfet
(jo) hauré esbrinat
(tu) hauràs esbrinat
(ell/ella/vosté) haurà esbrinat
(nosaltres) haurem esbrinat
(vosaltres) haureu esbrinat
(ells/elles/vostés) hauran esbrinat

Condicional
(jo) esbrinaria
(tu) esbrinaries
(ell/ella/vosté) esbrinaria
(nosaltres) esbrinaríem
(vosaltres) esbrinaríeu
(ells/elles/vostés) esbrinarien

Condicional perfet
(jo) hauria esbrinat
(tu) hauries esbrinat
(ell/ella/vosté) hauria esbrinat
(nosaltres) hauríem esbrinat
(vosaltres) hauríeu esbrinat
(ells/elles/vostés) haurien esbrinat

SUBJUNTIU
Present
(jo) esbrine
(tu) esbrines
(ell/ella/vosté) esbrine
(nosaltres) esbrinem
(vosaltres) esbrineu
(ells/elles/vostés) esbrinen

Perfet
(jo) haja esbrinat
(tu) hages esbrinat
(ell/ella/vosté) haja esbrinat
(nosaltres) hàgem esbrinat
(vosaltres) hàgeu esbrinat
(ells/elles/vostés) hagen esbrinat

Imperfet
(jo) esbrinara
(tu) esbrinares
(ell/ella/vosté) esbrinara
(nosaltres) esbrinàrem
(vosaltres) esbrinàreu
(ells/elles/vostés) esbrinaren

Plusquamperfet
(jo) haguera esbrinat
(tu) hagueres esbrinat
(ell/ella/vosté) haguera esbrinat
(nosaltres) haguérem esbrinat
(vosaltres) haguéreu esbrinat
(ells/elles/vostés) hagueren esbrinat

IMPERATIU
Present

esbrina (tu)
esbrine (ell/ella/vosté)
esbrinem (nosaltres)
esbrineu (vosaltres)
esbrinen (ells/elles/vostés)

Et pot interessar