esberlar (Diccionari)

esberlar
1. a. v. tr. Trencar (alguna cosa) en la direcció de les seues fibres, segons la línia de mínima resistència. Esberlar les soques dels arbres.
b. v. pron. Amb esta calor s'esberla la fruita més prompte.
2. v. tr. [ p. ext. ] D'un colp li esberlaren la cama.

esberlar (Traducció Valencià-Castellà)

esberlar v. tr. i pron. astillar ( v. tr. ), hender ( v. tr. ), desquebrajar.

Primera persona singular Infinitiu Formes Impersonals del verb esberlar (Verb Valencià)

FORMES IMPERSONALS
Infinitiu
esberlar






Participi
esberlat
esberlada
esberlats
esberlades



Gerundi
esberlant






INDICATIU
Present
(jo) esberle
(tu) esberles
(ell/ella/vosté) esberla
(nosaltres) esberlem
(vosaltres) esberleu
(ells/elles/vostés) esberlen

Perfet
(jo) he esberlat
(tu) has esberlat
(ell/ella/vosté) ha esberlat
(nosaltres) hem esberlat
(vosaltres) heu esberlat
(ells/elles/vostés) han esberlat

Passat simple
(jo) esberlí
(tu) esberlares
(ell/ella/vosté) esberlà
(nosaltres) esberlàrem
(vosaltres) esberlàreu
(ells/elles/vostés) esberlaren

Passat perifràstic
(jo) vaig esberlar
(tu) vas (o vares) esberlar
(ell/ella/vosté) va esberlar
(nosaltres) vam (o vàrem) esberlar
(vosaltres) vau (o vàreu) esberlar
(ells/elles/vostés) van (o vàren) esberlar

Imperfet
(jo) esberlava
(tu) esberlaves
(ell/ella/vosté) esberlava
(nosaltres) esberlàvem
(vosaltres) esberlàveu
(ells/elles/vostés) esberlaven

Plusquamperfet
(jo) havia esberlat
(tu) havies esberlat
(ell/ella/vosté) havia esberlat
(nosaltres) havíem esberlat
(vosaltres) havíeu esberlat
(ells/elles/vostés) havien esberlat

Passat anterior
(jo) haguí esberlat
(tu) hagueres esberlat
(ell/ella/vosté) hagué esberlat
(nosaltres) haguérem esberlat
(vosaltres) haguéreu esberlat
(ells/elles/vostés) hagueren esberlat

Futur
(jo) esberlaré
(tu) esberlaràs
(ell/ella/vosté) esberlarà
(nosaltres) esberlarem
(vosaltres) esberlareu
(ells/elles/vostés) esberlaran

Futur perfet
(jo) hauré esberlat
(tu) hauràs esberlat
(ell/ella/vosté) haurà esberlat
(nosaltres) haurem esberlat
(vosaltres) haureu esberlat
(ells/elles/vostés) hauran esberlat

Condicional
(jo) esberlaria
(tu) esberlaries
(ell/ella/vosté) esberlaria
(nosaltres) esberlaríem
(vosaltres) esberlaríeu
(ells/elles/vostés) esberlarien

Condicional perfet
(jo) hauria esberlat
(tu) hauries esberlat
(ell/ella/vosté) hauria esberlat
(nosaltres) hauríem esberlat
(vosaltres) hauríeu esberlat
(ells/elles/vostés) haurien esberlat

SUBJUNTIU
Present
(jo) esberle
(tu) esberles
(ell/ella/vosté) esberle
(nosaltres) esberlem
(vosaltres) esberleu
(ells/elles/vostés) esberlen

Perfet
(jo) haja esberlat
(tu) hages esberlat
(ell/ella/vosté) haja esberlat
(nosaltres) hàgem esberlat
(vosaltres) hàgeu esberlat
(ells/elles/vostés) hagen esberlat

Imperfet
(jo) esberlara
(tu) esberlares
(ell/ella/vosté) esberlara
(nosaltres) esberlàrem
(vosaltres) esberlàreu
(ells/elles/vostés) esberlaren

Plusquamperfet
(jo) haguera esberlat
(tu) hagueres esberlat
(ell/ella/vosté) haguera esberlat
(nosaltres) haguérem esberlat
(vosaltres) haguéreu esberlat
(ells/elles/vostés) hagueren esberlat

IMPERATIU
Present

esberla (tu)
esberle (ell/ella/vosté)
esberlem (nosaltres)
esberleu (vosaltres)
esberlen (ells/elles/vostés)

Et pot interessar