desentendre (Diccionari)

desentendre
1. v. tr. [ ant. ] Deixar d'entendre.
2. a. v. pron. No voler intervindre en alguna cosa, prescindir-ne. Es va desentendre de la proposta.
b. fer el desentés Fer algú com aquell qui no sent o no entén el que li diuen, com qui no veu algú o alguna cosa, no donar-se per al·ludit.

desentendre (Traducció Valencià-Castellà)

desentendre v. tr. 1. desentender.
2. fer el desentés no darse (alguien) por entendido.

Primera persona singular Infinitiu Formes Impersonals del verb desentendre (Verb Valencià)

FORMES IMPERSONALS
Infinitiu
desentendre






Participi
desentés (o desentès)
desentesa
desentesos
desenteses



Gerundi
desentenent






INDICATIU
Present
(jo) desentenc
(tu) desentens
(ell/ella/vosté) desentén
(nosaltres) desentenem
(vosaltres) desenteneu
(ells/elles/vostés) desentenen

Perfet
(jo) he desentés (o hès) desentés
(tu) has desentés
(ell/ella/vosté) ha desentés
(nosaltres) hem desentés
(vosaltres) heu desentés
(ells/elles/vostés) han desentés

Passat simple
(jo) desentenguí
(tu) desentengueres
(ell/ella/vosté) desentengué
(nosaltres) desentenguérem
(vosaltres) desentenguéreu
(ells/elles/vostés) desentengueren

Passat perifràstic
(jo) vaig desentendre
(tu) vas (o vares) desentendre
(ell/ella/vosté) va desentendre
(nosaltres) vam (o vàrem) desentendre
(vosaltres) vau (o vàreu) desentendre
(ells/elles/vostés) van (o vàren) desentendre

Imperfet
(jo) desentenia
(tu) desentenies
(ell/ella/vosté) desentenia
(nosaltres) desenteníem
(vosaltres) desenteníeu
(ells/elles/vostés) desentenien

Plusquamperfet
(jo) havia desentés (o hès) desentés
(tu) havies desentés
(ell/ella/vosté) havia desentés
(nosaltres) havíem desentés
(vosaltres) havíeu desentés
(ells/elles/vostés) havien desentés

Passat anterior
(jo) haguí desentés (o hès) desentés
(tu) hagueres desentés
(ell/ella/vosté) hagué desentés
(nosaltres) haguérem desentés
(vosaltres) haguéreu desentés
(ells/elles/vostés) hagueren desentés

Futur
(jo) desentendré
(tu) desentendràs
(ell/ella/vosté) desentendrà
(nosaltres) desentendrem
(vosaltres) desentendreu
(ells/elles/vostés) desentendran

Futur perfet
(jo) hauré desentés (o hès) desentés
(tu) hauràs desentés
(ell/ella/vosté) haurà desentés
(nosaltres) haurem desentés
(vosaltres) haureu desentés
(ells/elles/vostés) hauran desentés

Condicional
(jo) desentendria
(tu) desentendries
(ell/ella/vosté) desentendria
(nosaltres) desentendríem
(vosaltres) desentendríeu
(ells/elles/vostés) desentendrien

Condicional perfet
(jo) hauria desentés (o hès) desentés
(tu) hauries desentés
(ell/ella/vosté) hauria desentés
(nosaltres) hauríem desentés
(vosaltres) hauríeu desentés
(ells/elles/vostés) haurien desentés

SUBJUNTIU
Present
(jo) desentenga
(tu) desentengues
(ell/ella/vosté) desentenga
(nosaltres) desentenguem
(vosaltres) desentengueu
(ells/elles/vostés) desentenguen

Perfet
(jo) haja desentés (o hès) desentés
(tu) hages desentés
(ell/ella/vosté) haja desentés
(nosaltres) hàgem desentés
(vosaltres) hàgeu desentés
(ells/elles/vostés) hagen desentés

Imperfet
(jo) desentenguera
(tu) desentengueres
(ell/ella/vosté) desentenguera
(nosaltres) desentenguérem
(vosaltres) desentenguéreu
(ells/elles/vostés) desentengueren

Plusquamperfet
(jo) haguera desentés (o hès) desentés
(tu) hagueres desentés
(ell/ella/vosté) haguera desentés
(nosaltres) haguérem desentés
(vosaltres) haguéreu desentés
(ells/elles/vostés) hagueren desentés

IMPERATIU
Present


desentenga (ell/ella/vosté)
desentenguem (nosaltres)
desenteneu (vosaltres)
desentenguen (ells/elles/vostés)

Et pot interessar