esbafar-se
1.
a.
v. pron.
Perdre el baf, l'olor, esbravar-se.
Tapa bé el flascó; si no, el perfum s'esbafarà.
b.
v. pron.
[
fig.
]
Esbravar-se.
Plora i crida: esbafa't d'una vegada!
2.
a.
v. pron.
[
fig.
]
Perdre el delit o les ganes de fer una cosa a força d'aplicar-s'hi massa intensament.
b.
v. pron.
[
p. ext.
i
fig.
]
A vore si els núvols s'hauran esbafat de llançar pedra.
3.
v. pron.
[
fig.
]
Perdre l'ànim, el coratge.
Els assetjats, quan van vore el foc, s'esbafaren i digueren que es rendirien.