esbadiar
1.
a.
v. tr.
Desajuntar, destrenar les badies que formen (una garba, una trena, etc.).
Esbadiar una trena. Esbadiar una corda.
b.
v. tr.
Dividir en badies.
Esbadiava la cabellera de la seua filla per fer-li trenes.
c.
v. pron.
Esbadiar-se els cabells.
2.
v. tr.
[
fig.
]
Esbadiar les poesies d'una arreplega en quatre divisions.