equilibri
1.
a.
m. FÍS.
Estat de repòs o de moviment uniforme d'un cos.
L'acròbata va perdre l'equilidri i caigué a terra.
b.
equilibri dinàmic
FÍS.
Estat d'un cos quan la resultant de les forces externes que actuen sobre ell es contraresta amb les forces d'inèrcia.
c.
equilibri electrostàtic
ELECTR.
Estat d'un cos conductor en què el camp elèctric és nul en tots els punts del seu interior.
d.
equilibri estàtic
FÍS.
Estat d'un cos sotmés a un sistema de forces que complixen els principis de l'estàtica.
e.
equilibri radioactiu
FÍS.
Estat d'un cos radioactiu que es desintegra emetent àtoms radioactius, de manera que el nombre d'àtoms emesos coincidix amb el nombre d'àtoms que es tornen a desintegrar.
f.
equilibri termodinàmic
FÍS.
Estat d'un cos o sistema termodinàmic en el qual les variables termodinàmiques d'estat (pressió, temperatura, etc.) tenen el mateix valor en tots els punts del sistema.
g.
sentit de l'equilibri
Conjunt de sensacions que permeten la coordinació dels reflexos musculars per no perdre l'equilibri, localitzat principalment en l'orella interna.
2.
a.
m.
[
p. ext.
]
Harmonia o proporció entre coses distintes.
Establir l'equilibri entre els equips participants. Hi ha un equilibri entre zones edificades i zones verdes.
b.
m.
[
p. ext.
]
GRÀF.
Distribució dels distints elements d'una pàgina per a aconseguir una disposició harmònica.
c.
m.
[
p. ext.
]
PSIQ.
Integració dels processos psíquics.
3.
a.
equilibri econòmic
ECON.
Situació d'un sistema econòmic en què les variables rellevants es mantenen constants i no hi ha tendències que forcen un canvi.
b.
equilibri pressupostari
ECON.
Igualació comptable dels ingressos i les despeses.
4.
a.
m. ESPECT.
Exercici gimnàstic i circense consistent a adoptar posicions difícils, mantenint l'equilibri, com a atracció del públic.
b.
fer equilibris
Fer moviments estranys, contorsions, etc., per a no perdre l'equilibri.
c.
fer equilibris
Fer grans esforços per mantindre una situació difícil.
Amb els diners que em paguen, he de fer molts equilibris si vull arribar a final de mes.
5.
equilibri biològic
(o
ecològic
)
ECOL.
Estat que aconseguix o tendix a aconseguir un ecosistema determinat, de forma que els sers vius que l'integren es mantenen constants en nombre o en biomassa.
6.
equilibri fisiològic
FISIOL.
Manteniment d'unes condicions fisicoquímiques determinades en l'interior dels organismes vius.
7.
equilibri genètic
BIOL.
Situació d'estabilitat a què poden arribar les poblacions a conseqüència de la interacció entre els factors que regulen la variabilitat genètica.
8.
equilibri polític
POLÍT.
Principi segons el qual cap Estat és prou poderós per a estar en condicions, sol o en unió dels seus aliats, d'imposar la seua voluntat als altres i vetlar pel manteniment de la pau.
9.
equilibri químic
QUÍM.
Estat d'un sistema químic (d'una reacció química) en el qual la velocitat de formació dels productes a partir dels elements reactants és igual a la velocitat de desaparició d'aquells productes per a formar novament els elements inicials de la reacció.