ensellar (Diccionari)

ensellar
1. v. tr. Posar la sella de muntar (a la cavalleria). Enselleu el cavall.
2. v. tr. abs. No deu ser la primera vegada que ensella, perquè ho fa molt bé.

ensellar (Traducció Valencià-Castellà)

ensellar v. tr. ensillar, albardar.

Primera persona singular Infinitiu Formes Impersonals del verb ensellar (Verb Valencià)

FORMES IMPERSONALS
Infinitiu
ensellar






Participi
ensellat
ensellada
ensellats
ensellades



Gerundi
ensellant






INDICATIU
Present
(jo) enselle
(tu) enselles
(ell/ella/vosté) ensella
(nosaltres) ensellem
(vosaltres) enselleu
(ells/elles/vostés) ensellen

Perfet
(jo) he ensellat
(tu) has ensellat
(ell/ella/vosté) ha ensellat
(nosaltres) hem ensellat
(vosaltres) heu ensellat
(ells/elles/vostés) han ensellat

Passat simple
(jo) ensellí
(tu) ensellares
(ell/ella/vosté) ensellà
(nosaltres) ensellàrem
(vosaltres) ensellàreu
(ells/elles/vostés) ensellaren

Passat perifràstic
(jo) vaig ensellar
(tu) vas (o vares) ensellar
(ell/ella/vosté) va ensellar
(nosaltres) vam (o vàrem) ensellar
(vosaltres) vau (o vàreu) ensellar
(ells/elles/vostés) van (o vàren) ensellar

Imperfet
(jo) ensellava
(tu) ensellaves
(ell/ella/vosté) ensellava
(nosaltres) ensellàvem
(vosaltres) ensellàveu
(ells/elles/vostés) ensellaven

Plusquamperfet
(jo) havia ensellat
(tu) havies ensellat
(ell/ella/vosté) havia ensellat
(nosaltres) havíem ensellat
(vosaltres) havíeu ensellat
(ells/elles/vostés) havien ensellat

Passat anterior
(jo) haguí ensellat
(tu) hagueres ensellat
(ell/ella/vosté) hagué ensellat
(nosaltres) haguérem ensellat
(vosaltres) haguéreu ensellat
(ells/elles/vostés) hagueren ensellat

Futur
(jo) ensellaré
(tu) ensellaràs
(ell/ella/vosté) ensellarà
(nosaltres) ensellarem
(vosaltres) ensellareu
(ells/elles/vostés) ensellaran

Futur perfet
(jo) hauré ensellat
(tu) hauràs ensellat
(ell/ella/vosté) haurà ensellat
(nosaltres) haurem ensellat
(vosaltres) haureu ensellat
(ells/elles/vostés) hauran ensellat

Condicional
(jo) ensellaria
(tu) ensellaries
(ell/ella/vosté) ensellaria
(nosaltres) ensellaríem
(vosaltres) ensellaríeu
(ells/elles/vostés) ensellarien

Condicional perfet
(jo) hauria ensellat
(tu) hauries ensellat
(ell/ella/vosté) hauria ensellat
(nosaltres) hauríem ensellat
(vosaltres) hauríeu ensellat
(ells/elles/vostés) haurien ensellat

SUBJUNTIU
Present
(jo) enselle
(tu) enselles
(ell/ella/vosté) enselle
(nosaltres) ensellem
(vosaltres) enselleu
(ells/elles/vostés) ensellen

Perfet
(jo) haja ensellat
(tu) hages ensellat
(ell/ella/vosté) haja ensellat
(nosaltres) hàgem ensellat
(vosaltres) hàgeu ensellat
(ells/elles/vostés) hagen ensellat

Imperfet
(jo) ensellara
(tu) ensellares
(ell/ella/vosté) ensellara
(nosaltres) ensellàrem
(vosaltres) ensellàreu
(ells/elles/vostés) ensellaren

Plusquamperfet
(jo) haguera ensellat
(tu) hagueres ensellat
(ell/ella/vosté) haguera ensellat
(nosaltres) haguérem ensellat
(vosaltres) haguéreu ensellat
(ells/elles/vostés) hagueren ensellat

IMPERATIU
Present

ensella (tu)
enselle (ell/ella/vosté)
ensellem (nosaltres)
enselleu (vosaltres)
ensellen (ells/elles/vostés)

Et pot interessar