enlluernar (Diccionari)

enlluernar
1. a. v. tr. Causar dificultat en la visió una llum massa viva. Els fars del cotxe van enlluernar el gat i va quedar immòbil al mig de la carretera.
b. v. tr. abs. Este sol enlluerna!
c. estar enlluernat No vore res, a l'entrar en un lloc de poca claredat, per efecte de tindre els ulls acostumats a una claror més viva.
2. a. v. tr. [ fig. ] Impresionar, fascinar, (algú o alguna cosa) amb el seu esclat. La seua eloqüència enlluernava els assistents.
b. v. tr. [ fig. ] Al·lucinar amb coses aparents o falses. T'enlluerna contant-te les seues aventures.

enlluernar (Traducció Valencià-Castellà)

enlluernar v. tr. 1. encandilar, deslumbrar,, traslumbrar.
2. estar enlluernat estar deslumbrado.

Primera persona singular Infinitiu Formes Impersonals del verb enlluernar (Verb Valencià)

FORMES IMPERSONALS
Infinitiu
enlluernar






Participi
enlluernat
enlluernada
enlluernats
enlluernades



Gerundi
enlluernant






INDICATIU
Present
(jo) enlluerne
(tu) enlluernes
(ell/ella/vosté) enlluerna
(nosaltres) enlluernem
(vosaltres) enlluerneu
(ells/elles/vostés) enlluernen

Perfet
(jo) he enlluernat
(tu) has enlluernat
(ell/ella/vosté) ha enlluernat
(nosaltres) hem enlluernat
(vosaltres) heu enlluernat
(ells/elles/vostés) han enlluernat

Passat simple
(jo) enlluerní
(tu) enlluernares
(ell/ella/vosté) enlluernà
(nosaltres) enlluernàrem
(vosaltres) enlluernàreu
(ells/elles/vostés) enlluernaren

Passat perifràstic
(jo) vaig enlluernar
(tu) vas (o vares) enlluernar
(ell/ella/vosté) va enlluernar
(nosaltres) vam (o vàrem) enlluernar
(vosaltres) vau (o vàreu) enlluernar
(ells/elles/vostés) van (o vàren) enlluernar

Imperfet
(jo) enlluernava
(tu) enlluernaves
(ell/ella/vosté) enlluernava
(nosaltres) enlluernàvem
(vosaltres) enlluernàveu
(ells/elles/vostés) enlluernaven

Plusquamperfet
(jo) havia enlluernat
(tu) havies enlluernat
(ell/ella/vosté) havia enlluernat
(nosaltres) havíem enlluernat
(vosaltres) havíeu enlluernat
(ells/elles/vostés) havien enlluernat

Passat anterior
(jo) haguí enlluernat
(tu) hagueres enlluernat
(ell/ella/vosté) hagué enlluernat
(nosaltres) haguérem enlluernat
(vosaltres) haguéreu enlluernat
(ells/elles/vostés) hagueren enlluernat

Futur
(jo) enlluernaré
(tu) enlluernaràs
(ell/ella/vosté) enlluernarà
(nosaltres) enlluernarem
(vosaltres) enlluernareu
(ells/elles/vostés) enlluernaran

Futur perfet
(jo) hauré enlluernat
(tu) hauràs enlluernat
(ell/ella/vosté) haurà enlluernat
(nosaltres) haurem enlluernat
(vosaltres) haureu enlluernat
(ells/elles/vostés) hauran enlluernat

Condicional
(jo) enlluernaria
(tu) enlluernaries
(ell/ella/vosté) enlluernaria
(nosaltres) enlluernaríem
(vosaltres) enlluernaríeu
(ells/elles/vostés) enlluernarien

Condicional perfet
(jo) hauria enlluernat
(tu) hauries enlluernat
(ell/ella/vosté) hauria enlluernat
(nosaltres) hauríem enlluernat
(vosaltres) hauríeu enlluernat
(ells/elles/vostés) haurien enlluernat

SUBJUNTIU
Present
(jo) enlluerne
(tu) enlluernes
(ell/ella/vosté) enlluerne
(nosaltres) enlluernem
(vosaltres) enlluerneu
(ells/elles/vostés) enlluernen

Perfet
(jo) haja enlluernat
(tu) hages enlluernat
(ell/ella/vosté) haja enlluernat
(nosaltres) hàgem enlluernat
(vosaltres) hàgeu enlluernat
(ells/elles/vostés) hagen enlluernat

Imperfet
(jo) enlluernara
(tu) enlluernares
(ell/ella/vosté) enlluernara
(nosaltres) enlluernàrem
(vosaltres) enlluernàreu
(ells/elles/vostés) enlluernaren

Plusquamperfet
(jo) haguera enlluernat
(tu) hagueres enlluernat
(ell/ella/vosté) haguera enlluernat
(nosaltres) haguérem enlluernat
(vosaltres) haguéreu enlluernat
(ells/elles/vostés) hagueren enlluernat

IMPERATIU
Present

enlluerna (tu)
enlluerne (ell/ella/vosté)
enlluernem (nosaltres)
enlluerneu (vosaltres)
enlluernen (ells/elles/vostés)

Et pot interessar