enjuncar
1.
a.
v. tr.
Cobrir (el terra) de juncs.
b.
v. tr.
[
p. ext.
]
Cobrir (el terra) de rams, fulles, flors.
2.
a.
v. tr.
Enredar (algú) en un assumpte amb promeses, persuasions, etc.
b.
v. pron.
Embrancar-se, embolicar-se.
S'ha ben enjoncat: no sé per què es fica en coses que no sap fer.