enfurismar (Diccionari)

enfurismar
v. tr. Irritar 1 .

enfurismar (Traducció Valencià-Castellà)

enfurismar v. tr..

Primera persona singular Infinitiu Formes Impersonals del verb enfurismar (Verb Valencià)

FORMES IMPERSONALS
Infinitiu
enfurismar






Participi
enfurismat
enfurismada
enfurismats
enfurismades



Gerundi
enfurismant






INDICATIU
Present
(jo) enfurisme
(tu) enfurismes
(ell/ella/vosté) enfurisma
(nosaltres) enfurismem
(vosaltres) enfurismeu
(ells/elles/vostés) enfurismen

Perfet
(jo) he enfurismat
(tu) has enfurismat
(ell/ella/vosté) ha enfurismat
(nosaltres) hem enfurismat
(vosaltres) heu enfurismat
(ells/elles/vostés) han enfurismat

Passat simple
(jo) enfurismí
(tu) enfurismares
(ell/ella/vosté) enfurismà
(nosaltres) enfurismàrem
(vosaltres) enfurismàreu
(ells/elles/vostés) enfurismaren

Passat perifràstic
(jo) vaig enfurismar
(tu) vas (o vares) enfurismar
(ell/ella/vosté) va enfurismar
(nosaltres) vam (o vàrem) enfurismar
(vosaltres) vau (o vàreu) enfurismar
(ells/elles/vostés) van (o vàren) enfurismar

Imperfet
(jo) enfurismava
(tu) enfurismaves
(ell/ella/vosté) enfurismava
(nosaltres) enfurismàvem
(vosaltres) enfurismàveu
(ells/elles/vostés) enfurismaven

Plusquamperfet
(jo) havia enfurismat
(tu) havies enfurismat
(ell/ella/vosté) havia enfurismat
(nosaltres) havíem enfurismat
(vosaltres) havíeu enfurismat
(ells/elles/vostés) havien enfurismat

Passat anterior
(jo) haguí enfurismat
(tu) hagueres enfurismat
(ell/ella/vosté) hagué enfurismat
(nosaltres) haguérem enfurismat
(vosaltres) haguéreu enfurismat
(ells/elles/vostés) hagueren enfurismat

Futur
(jo) enfurismaré
(tu) enfurismaràs
(ell/ella/vosté) enfurismarà
(nosaltres) enfurismarem
(vosaltres) enfurismareu
(ells/elles/vostés) enfurismaran

Futur perfet
(jo) hauré enfurismat
(tu) hauràs enfurismat
(ell/ella/vosté) haurà enfurismat
(nosaltres) haurem enfurismat
(vosaltres) haureu enfurismat
(ells/elles/vostés) hauran enfurismat

Condicional
(jo) enfurismaria
(tu) enfurismaries
(ell/ella/vosté) enfurismaria
(nosaltres) enfurismaríem
(vosaltres) enfurismaríeu
(ells/elles/vostés) enfurismarien

Condicional perfet
(jo) hauria enfurismat
(tu) hauries enfurismat
(ell/ella/vosté) hauria enfurismat
(nosaltres) hauríem enfurismat
(vosaltres) hauríeu enfurismat
(ells/elles/vostés) haurien enfurismat

SUBJUNTIU
Present
(jo) enfurisme
(tu) enfurismes
(ell/ella/vosté) enfurisme
(nosaltres) enfurismem
(vosaltres) enfurismeu
(ells/elles/vostés) enfurismen

Perfet
(jo) haja enfurismat
(tu) hages enfurismat
(ell/ella/vosté) haja enfurismat
(nosaltres) hàgem enfurismat
(vosaltres) hàgeu enfurismat
(ells/elles/vostés) hagen enfurismat

Imperfet
(jo) enfurismara
(tu) enfurismares
(ell/ella/vosté) enfurismara
(nosaltres) enfurismàrem
(vosaltres) enfurismàreu
(ells/elles/vostés) enfurismaren

Plusquamperfet
(jo) haguera enfurismat
(tu) hagueres enfurismat
(ell/ella/vosté) haguera enfurismat
(nosaltres) haguérem enfurismat
(vosaltres) haguéreu enfurismat
(ells/elles/vostés) hagueren enfurismat

IMPERATIU
Present

enfurisma (tu)
enfurisme (ell/ella/vosté)
enfurismem (nosaltres)
enfurismeu (vosaltres)
enfurismen (ells/elles/vostés)

Et pot interessar