dit
1
1.
a.
m. ANAT.
Cada una de les prolongacions, en nombre de cinc o menys, en què acaben les extremitats dels animals vertebrats, llevat dels peixos.
b.
m. ANAT.
En el ser humà, cada una de les cinc prolongacions en què acaben les mans i els peus.
c.
m.
[
esp.
]
ANAT.
Cada una de les cinc prolongacions en què acaben les mans, anomenades
dit gros
(o
polze), índex
(o
dit assenyalador,
o
apuntador,
o
saludador,
o
mestre), dit del mig
(o
dit mitger,
o
llarg,
o
del cor,
o
llépol), anular
(o
de l'anell) i auricular
(o
dit xicotet,
o
xic,
o
menut,
o
menuell,
o
gorrí).
d.
agarrar
(o
prendre
, o
estirar
, etc.)
la faena dels dits
Impedir que un altre mamprenga o prosseguisca una faena posant-se a fer-la en compte d'ell.
Sempre m'agarra la faena dels dits quan quasi ja la tinc llesta.
e.
agarrar-se els dits
Perdre diners en un negoci.
f.
anar com l'anell al dit
Ser, una cosa, molt ajustada a allò que cal, molt oportuna, adequada.
g.
bufar-se els dits
Calfar-se'ls.
h.
cap
(o
punta
)
del dit
ANAT.
Extremitat del dit on va inserida l'ungla.
i.
dits com botifarres
(o
com botifarrons
)
Dits molt grossos.
j.
dits de cosidora
(o
de pianista
)
Dits llargs i prims.
k.
donaria un dit de la mà
(o
de la mà dreta
)
per
Expressió amb què algú es mostra disposat a qualsevol sacrifici per aconseguir alguna cosa.
l.
el dit de Déu
El poder o la intervenció de Déu.
m.
fer córrer els dits
Furtar.
n.
ficar
(o
posar
)
els dits en la boca
(a algú)
Provocar-lo, portar-lo amb habilitat a parlar, a dir allò que no voldria dir.
o.
fica't els dits en el cul!
(o
en el nas
)
[
vulg.
]
Expressió utilitzada per a reptar algú que toca allò que no ha de tocar.
p.
llepar-se'n els dits
Trobar molt de gust en una cosa.
q.
llevar
(o
prendre
)
(una cosa)
dels dits
Agarrar-la amb afany.
Quan ha sabut que el diari parlava d'ell, me l'ha agarrat dels dits. Com que ha d'apujar-se el sucre, ens l'agarren dels dits.
r.
llevar
(o
prendre
)
(una cosa)
dels dits
Ser, algú, desposseït d'una cosa o d'allò que ja estava a punt d'aconseguir, en circumstàncies inversemblants, per ingenuïtat, distracció, etc.
Ja ho tenia coll avall; m'ho van agarrar dels dits.
s.
marcar els dits
Bufetejar.
t.
mossegar-se'n els dits
Penedir-se'n.
Per no voler vindre, de segur que ara se'n mossega els dits!
u.
no moure un
(o
ni un
)
dit per
No fer res per ajudar algú que està en una situació difícil.
v.
no saber
(algú)
quants dits
(o
els dits que
)
té en la mà
Ser molt ignorant, molt curt d'enteniment.
w.
no vore's
(una cosa)
en els dits
Tindre-la només molt poc de temps, especialment exhaurir ràpidament una mercaderia.
Tot ho venem tan ràpidament, que no ens ho veiem en els dits.
x.
no vore's la faena en els dits
Enllestir la faena ràpidament.
y.
omplir la cara de dits
(a algú)
Bufetejar-lo fortament i repetidament.
z.
picar-se
(o
enganxar-se
)
els di
ts
En una operació comercial, perdre molts diners en compte de guanyar-ne.
aa.
posar el dit en el forat
Encertar.
ab.
posar el dit en la llaga
Encertar.
ac.
posar els cinc dits en la cara
Galtejar.
ad.
ser llarg de dits
(o
tindre els dits llargs
)
Tindre, algú, costum de posar la mà sobre allò que no està bé de tocar o de prendre el que no és seu.
ae.
si és com el dit, hi posa el braç i tot
Expressió per a indicar que algú tendix a exagerar.
af.
si li'n doneu el dit, se n'agarra el braç
(o
la mà
)
Expressió per a indicar que algú tendix a abusar de la llibertat que li donen.
ag.
tindre bons dits
(o
tindre dits
)
Ser hàbil manualment.
ah.
tindre en la punta dels dits
Estar a punt d'obtindre alguna cosa.
ai.
tindre la vista en els dits
No saber aguantar-se, algú, de tocar les coses que veu.
aj.
tindre per la punta
(o
pel cap
)
dels dits
Saber molt bé una cosa o tenir una gran destresa a fer-la.
ak.
tirar a terra
(o
tombar
, o
fer caure
, etc.)
amb un dit
Expressió amb què es pondera la superioritat en força d'una persona sobre una altra.
El contrari és tan fort que, si vol, el tira a terra amb un dit.
al.
untar-se els dits
Apropiar-se algú fraudulentament una part dels béns que administra, especialment diners.
am.
voler
(o
demanar
)
dits
Requerir habilitat manual.
2.
a.
m.
[
esp.
]
Dit índex.
No cal que l'assenyales amb el dit, que ja el veig!
b.
alçar
el dit
Alçar el braç destacant l'índex, en una reunió, una classe, etc., per demanar la paraula, per demostrar adhesió a allò que el que parla proposa, etc.
c.
assenyalar
(algú)
amb el dit
Dirigir l'atenció cap a ell, mirar-lo molt, parlar-ne molt, per alguna cosa que pareix extravagant o censurable.
d.
mamar-se
(o
xuplar-se
)
el dit
Ser excessivament ingenu.
e.
posa-li
(o
fica-li
)
el dit en la boca!
(o
en la boca a vore si mossega!
)
Expressió amb què es remarca que algú no és tan inofensiu com aparenta.
f.
tindre el dit en l'ull
(o
el dit ficat en l'ull
, o
el dit posat en l'ull
)
(a algú)
Tindre-li animadversió.
3.
m.
[
p. ext.
]
Part d'un guant que cobrix un dit.
Este guant té dos dits foradats
4.
a.
m.
[
p. ext.
]
Mida equivalent a l'amplària normal d'un dit d'home.
Una de les fustes és quatre dits més llarga.
b.
a dos dits de
Molt pròxim a.
Estava a dos dits de tornar-me boig. Es va parar a dos dits del precipici.
c.
dos
(o
quatre
)
dits
Quantitat xicoteta, una miqueta.
Posa'm dos dits de vi.
d.
Es diu de través
(o
través de dit
)
Dit.
Hi ha un través de dit de neu.
e.
no tindre dos dits de front
(o
de trellat
, o
d'enteniment
, etc.)
Ser molt curt d'enteniment, obrar d'una manera molt poc sensata.
f.
no vore-hi dos dits de lluny
Ser molt curt d'enteniment.
5.
a.
dits de frare
BOT.
Frare del romer.
b.
dits de mort
BOT.
Bolet del grup dels ascomicets
(Xylaria species),
no comestible, que es fa sobre les soques i la fusta morta, i que forma uns estromes de color negre però de carn blanca per dins.
6.
m. pl. ESPORT
Passada que es fa en el voleibol tocant la pilota amb els dits.