enfurir (Diccionari)

enfurir
1. v. tr. Provocar la fúria.
2. v. pron. Tornar-se furiós.

enfurir (Traducció Valencià-Castellà)

enfurir v. tr.,.

Primera persona singular Infinitiu Formes Impersonals del verb enfurir (Verb Valencià)

FORMES IMPERSONALS
Infinitiu
enfurir






Participi
enfurit
enfurida
enfurits
enfurides



Gerundi
enfurint






INDICATIU
Present
(jo) enfurisc
(tu) enfureixes (o enfurixes)
(ell/ella/vosté) enfureix (o enfurix)
(nosaltres) enfurim
(vosaltres) enfuriu
(ells/elles/vostés) enfureixen (o enfurixen)

Perfet
(jo) he enfurit
(tu) has enfurit
(ell/ella/vosté) ha enfurit
(nosaltres) hem enfurit
(vosaltres) heu enfurit
(ells/elles/vostés) han enfurit

Passat simple
(jo) enfurí
(tu) enfurires
(ell/ella/vosté) enfurí
(nosaltres) enfurírem
(vosaltres) enfuríreu
(ells/elles/vostés) enfuriren

Passat perifràstic
(jo) vaig enfurir
(tu) vas (o vares) enfurir
(ell/ella/vosté) va enfurir
(nosaltres) vam (o vàrem) enfurir
(vosaltres) vau (o vàreu) enfurir
(ells/elles/vostés) van (o vàren) enfurir

Imperfet
(jo) enfuria
(tu) enfuries
(ell/ella/vosté) enfuria
(nosaltres) enfuríem
(vosaltres) enfuríeu
(ells/elles/vostés) enfurien

Plusquamperfet
(jo) havia enfurit
(tu) havies enfurit
(ell/ella/vosté) havia enfurit
(nosaltres) havíem enfurit
(vosaltres) havíeu enfurit
(ells/elles/vostés) havien enfurit

Passat anterior
(jo) haguí enfurit
(tu) hagueres enfurit
(ell/ella/vosté) hagué enfurit
(nosaltres) haguérem enfurit
(vosaltres) haguéreu enfurit
(ells/elles/vostés) hagueren enfurit

Futur
(jo) enfuriré
(tu) enfuriràs
(ell/ella/vosté) enfurirà
(nosaltres) enfurirem
(vosaltres) enfurireu
(ells/elles/vostés) enfuriran

Futur perfet
(jo) hauré enfurit
(tu) hauràs enfurit
(ell/ella/vosté) haurà enfurit
(nosaltres) haurem enfurit
(vosaltres) haureu enfurit
(ells/elles/vostés) hauran enfurit

Condicional
(jo) enfuriria
(tu) enfuriries
(ell/ella/vosté) enfuriria
(nosaltres) enfuriríem
(vosaltres) enfuriríeu
(ells/elles/vostés) enfuririen

Condicional perfet
(jo) hauria enfurit
(tu) hauries enfurit
(ell/ella/vosté) hauria enfurit
(nosaltres) hauríem enfurit
(vosaltres) hauríeu enfurit
(ells/elles/vostés) haurien enfurit

SUBJUNTIU
Present
(jo) enfurisca
(tu) enfurisques
(ell/ella/vosté) enfurisca
(nosaltres) enfurim
(vosaltres) enfuriu
(ells/elles/vostés) enfurisquen

Perfet
(jo) haja enfurit
(tu) hages enfurit
(ell/ella/vosté) haja enfurit
(nosaltres) hàgem enfurit
(vosaltres) hàgeu enfurit
(ells/elles/vostés) hagen enfurit

Imperfet
(jo) enfurira
(tu) enfurires
(ell/ella/vosté) enfurira
(nosaltres) enfurírem
(vosaltres) enfuríreu
(ells/elles/vostés) enfuriren

Plusquamperfet
(jo) haguera enfurit
(tu) hagueres enfurit
(ell/ella/vosté) haguera enfurit
(nosaltres) haguérem enfurit
(vosaltres) haguéreu enfurit
(ells/elles/vostés) hagueren enfurit

IMPERATIU
Present

enfureix (o enfurix) (tu)
enfurisca (ell/ella/vosté)
enfurim (nosaltres)
enfuriu (vosaltres)
enfurisquen (ells/elles/vostés)

Et pot interessar