encallar
1
1.
a.
v. intr.
Quedar-se parat, un vehicle, per raó d'un obstacle que trava el seu moviment.
El camió ha encallat enmig del barranc.
b.
v. pron.
No anem per allí que s'encallarà el vehicle.
c.
v. intr.
Quedar-se parada, una embarcació, i no poder navegar perquè no té prou aigua per a surar.
La nau encallà en la roca.
d.
v. pron.
Encallar-se, una embarcació, en l'arena.
e.
v. intr.
[
p. ext.
]
Tinc una espina encallada en la gola.
f.
v. pron.
[
p. ext.
]
Este sistema de rodes s'encalla sovint. La xàrcia s'ha encallat en les roques.
g.
v. pron.
[
fig.
]
Parar, algú o alguna cosa, de progressar, parlar, actuar, etc., a causa de dificultats que ho impedixen.
La discussió s'encallà en aquell punt.
2.
a.
v. tr.
Privar, un obstacle, d'anar endavant (un vehicle) travant els seus moviments.
El fang encallarà el cotxe.
b.
v. tr.
[
p. ext.
]
El rovell de les peces ha encallat la roda.
c.
v. tr.
[
fig.
]
La teua actitud encalla la conversació!