empassar-se
1.
a.
v. pron.
Engolir.
b.
v. pron.
[
fig.
]
S'empassà tota la novel·la en un dia.
c.
v. pron.
[
fig.
]
Creure's amb facilitat alguna cosa.
S'empassarà totes les mentides que vullgues.
d.
v. pron.
[
fig.
]
Callar, una persona, allò que hauria volgut dir.
Li volia dir que era estúpid, però m'ho he empassat.
e.
v. pron.
[
fig.
]
Suportar un dany, etc.
No s'ha pogut empassar que no li oferiren el treball.
2.
v. pron.
Passar, una cosa, per un forat, un conducte, etc.
La moneda s'ha empassat per l'albelló.
3.
v. pron.
Canviar de bàndol.