embadalir (Diccionari)

embadalir
1. v. tr. Suspendre, la contemplació d'una cosa, l'ànim (d'algú).
2. v. pron. Quedar amb l'ànim suspés en la contemplació d'alguna cosa.

embadalir (Traducció Valencià-Castellà)

embadalir v. tr. arrobar, abobar, embelesar, embebecer, alelar, embobar ( v. tr. i pron. ).

Primera persona singular Infinitiu Formes Impersonals del verb embadalir (Verb Valencià)

FORMES IMPERSONALS
Infinitiu
embadalir






Participi
embadalit
embadalida
embadalits
embadalides



Gerundi
embadalint






INDICATIU
Present
(jo) embadalisc
(tu) embadaleixes (o embadalixes)
(ell/ella/vosté) embadaleix (o embadalix)
(nosaltres) embadalim
(vosaltres) embadaliu
(ells/elles/vostés) embadaleixen (o embadalixen)

Perfet
(jo) he embadalit
(tu) has embadalit
(ell/ella/vosté) ha embadalit
(nosaltres) hem embadalit
(vosaltres) heu embadalit
(ells/elles/vostés) han embadalit

Passat simple
(jo) embadalí
(tu) embadalires
(ell/ella/vosté) embadalí
(nosaltres) embadalírem
(vosaltres) embadalíreu
(ells/elles/vostés) embadaliren

Passat perifràstic
(jo) vaig embadalir
(tu) vas (o vares) embadalir
(ell/ella/vosté) va embadalir
(nosaltres) vam (o vàrem) embadalir
(vosaltres) vau (o vàreu) embadalir
(ells/elles/vostés) van (o vàren) embadalir

Imperfet
(jo) embadalia
(tu) embadalies
(ell/ella/vosté) embadalia
(nosaltres) embadalíem
(vosaltres) embadalíeu
(ells/elles/vostés) embadalien

Plusquamperfet
(jo) havia embadalit
(tu) havies embadalit
(ell/ella/vosté) havia embadalit
(nosaltres) havíem embadalit
(vosaltres) havíeu embadalit
(ells/elles/vostés) havien embadalit

Passat anterior
(jo) haguí embadalit
(tu) hagueres embadalit
(ell/ella/vosté) hagué embadalit
(nosaltres) haguérem embadalit
(vosaltres) haguéreu embadalit
(ells/elles/vostés) hagueren embadalit

Futur
(jo) embadaliré
(tu) embadaliràs
(ell/ella/vosté) embadalirà
(nosaltres) embadalirem
(vosaltres) embadalireu
(ells/elles/vostés) embadaliran

Futur perfet
(jo) hauré embadalit
(tu) hauràs embadalit
(ell/ella/vosté) haurà embadalit
(nosaltres) haurem embadalit
(vosaltres) haureu embadalit
(ells/elles/vostés) hauran embadalit

Condicional
(jo) embadaliria
(tu) embadaliries
(ell/ella/vosté) embadaliria
(nosaltres) embadaliríem
(vosaltres) embadaliríeu
(ells/elles/vostés) embadalirien

Condicional perfet
(jo) hauria embadalit
(tu) hauries embadalit
(ell/ella/vosté) hauria embadalit
(nosaltres) hauríem embadalit
(vosaltres) hauríeu embadalit
(ells/elles/vostés) haurien embadalit

SUBJUNTIU
Present
(jo) embadalisca
(tu) embadalisques
(ell/ella/vosté) embadalisca
(nosaltres) embadalim
(vosaltres) embadaliu
(ells/elles/vostés) embadalisquen

Perfet
(jo) haja embadalit
(tu) hages embadalit
(ell/ella/vosté) haja embadalit
(nosaltres) hàgem embadalit
(vosaltres) hàgeu embadalit
(ells/elles/vostés) hagen embadalit

Imperfet
(jo) embadalira
(tu) embadalires
(ell/ella/vosté) embadalira
(nosaltres) embadalírem
(vosaltres) embadalíreu
(ells/elles/vostés) embadaliren

Plusquamperfet
(jo) haguera embadalit
(tu) hagueres embadalit
(ell/ella/vosté) haguera embadalit
(nosaltres) haguérem embadalit
(vosaltres) haguéreu embadalit
(ells/elles/vostés) hagueren embadalit

IMPERATIU
Present

embadaleix (o embadalix) (tu)
embadalisca (ell/ella/vosté)
embadalim (nosaltres)
embadaliu (vosaltres)
embadalisquen (ells/elles/vostés)

Et pot interessar