element
1.
a.
m. FILOS.
En la filosofia antiga, nom donat a cada una de les substàncies simples o principis que componen l'univers físic.
b.
m. QUÍM.
Substància pura que no pot ser descomposta en unes altres substàncies més simples.
c.
element natiu
MINERAL.
Element químic que es pot trobar en la naturalesa sense combinar amb cap altre element.
d.
element superpesant
QUÍM.
Element químic de nombre atòmic superior a 109.
2.
a.
m.
L'aigua o l'aire considerats com a medis de vida.
L'aigua és l'element dels peixos.
b.
m. pl.
Les forces naturals que mouen violentament el mar o la terra.
Desencadenar-se els elements.
c.
estar
(o
trobar-se
, o
viure
, etc.)
en el
(o
fora del
)
seu element
Trobar-se algú en la situació més còmoda i adequada per a poder desenrotllar les facultats personals.
3.
a.
m.
Cada una de les coses la reunió o combinació de les quals forma una altra cosa.
Construir una casa per elements.
b.
m.
[
esp.
]
Part integrant d'una cosa.
Els elements d'un avió.
c.
m.
[
esp.
]
Cada una de les parts més simples en què una cosa pot ser analitzada.
Els elements de les molècules són els àtoms.
d.
m.
[
p. ext.
]
Una cosa com a productora d'un efecte.
Un element de pobresa.
e.
m. pl.
[
p. ext.
]
Recursos necessaris per a fer una cosa, materials.
Tens prou elements per a fer el treball?
f.
m. ELECTROT.
Cada una de les unitats que formen una bateria de piles o d'acumuladors
.
g.
m. LING.
En lingüística, unitat discreta que pertany a un sistema determinat de qualsevol grau d'abstracció.
h.
m. MAT.
Qualsevol dels objectes, siga material o ideal, que poden ser considerats com a pertanyents a un conjunt.
i.
element florístic
BOT.
Conjunt d'espècies vegetals d'àrea coincident, la qual correspon a una regió florística.
4.
m.
Cada una de les dades de què depén un sistema de càlcul, sobre què es basa una conclusió, etc.
Els elements geomètrics d'un cristall. Els elements d'una òrbita.
5.
m. pl.
Principis fonamentals d'un sistema en filosofia, en art, etc.
6.
m. pl.
Primeres nocions en l'estudi d'una disciplina, rudiments.
7.
a.
m.
En una col·lectivitat, cada un dels individus o dels grups socials que la integren.
Jaume és un bon element dins del negoci. L'element religiós.
b.
m.
[
p. ext.
]
Persona, especialment en sentit pejoratiu.
Han detingut alguns elements de la banda. Quin element està fet!
c.
ser un bon element
Ser una bona peça.