eco
1.
a.
m. ACÚST.
Fenomen consistent en la repetició d'un so produït per la reflexió de les ones sonores per un cos dur.
b.
m. RADIOTÈCNIA
Aparició, en la pantalla de l'aparell de radar, del punt lluminós corresponent a l'ona retornada per un blanc.
c.
m. TELECOM.
Reflexió d'ones radioelèctriques que originen efectes de repetició dels senyals rebuts.
d.
m. AUDIOVIS.
Fenomen anàleg a l'eco acústic en virtut del qual apareixen en la pantalla del televisor imatges paràsites desplaçades lateralment respecte a la principal.
2.
a.
m.
[
fig.
]
Imitació o repetició de l'estil, els sentiments, etc., propis d'algú altre.
b.
m.
[
fig.
]
Persona que repetix paraules, idees, etc., d'algú altre per devoció o falta d'originalitat.
c.
fer-se eco de
Contribuir a la difusió d'alguna cosa.
Només una cadena de televisió es va fer eco de l'estrena de la pel·lícula.
3.
m. LIT.
Repetició de l'última o de les últimes síl·labes d'una composició poètica.
4.
m. MÚS.
Repetició debilitada d'una frase musical o d'una nota.
5.
eco de l'orgue
MÚS.
Denominació del quart teclat manual de l'orgue.