dòcil
1.
a.
adj.
Que fàcilment es deixa instruir, conduir, o que fàcilment obeïx i se sotmet.
És una criatura molt dòcil; es porta molt bé.
b.
adj.
[
p. ext.
]
Tindre la mà dòcil, la llengua dòcil.
2.
adj.
Dit d'un material fàcil de treballar.
Cal un teixit més dòcil.