díctic -a
1.
adj. LING.
Relatiu o pertanyent a la dixi.
Funció díctica.
2.
m. LING.
Element lingüístic que es referix directament al lloc, el moment o les persones d'una situació comunicativa, de manera que el seu significat ve donat per la situació específica de l'enunciació.
Entre els díctics demostratius hi ha 'aquell' i 'allí'.