dur
1
-a
1.
adj.
Molt resistent a ser penetrat, ratllat, que no cedix fàcilment a la pressió.
L'acer és un aliatge molt dur. La fusta dura de l'alzina.
2.
a.
adj.
Menys bla o flexible del que li és propi o del que es voldria.
Un ou dur. Un coixí dur. Pa dur.
b.
anar dur
Fer els excrements molt espessos, patir estrenyiment.
c.
més dur que una penya
Molt dur.
3.
a.
adj.
Difícil d'acomplir, que exigix un esforç, que provoca un patiment físic o moral.
Un hivern molt dur. Un trajecte molt dur. Una malaltia dura de passar.
b.
aigua dura
Que cou malament els aliments i dissol malament el sabó.
4.
a.
adj.
Que oposa resistència a funcionar.
Esta bicicleta té els frens durs. Un pany dur.
b.
anar dur
No lliscar bé.
He posat oli al pany de la porta perquè anava dur.
5.
a.
adj.
[
fig.
]
Difícil d'influir, poc sensible a les impressions.
Tindre l'orella dura.
b.
adj.
[
fig.
]
Incapaç de sentir compassió, pietat, excessivament rigorós.
Tindre el cor dur. Un empresari molt dur.
c.
m.
i
f.
[
p. ext.
i
fig.
]
Persona impassible, impertorbable, que afecta indiferència vers els altres, especialment els del sexe oposat.
d.
adj. FOTOGR.
Es diu del material sensible que necessita de molta llum per a impressionar-se i que dóna imatges molt contrastades.
e.
ser dur de pelar
Ser difícil de convéncer.
f.
ser més dur que un hivern de
tramuntana
Ser molt dur.
g.
tindre el cap
(o
la closca
, o
la testa
, etc.)
dur
(o
dura
) (o
ser dur de cap
,
o
ser un cap dur
, o
ser dur
)
Costar-li, a algú, entendre les coses o canviar d'opinió.
h.
tindre la pell dura
Ser insensible als reprotxes.