distraure
1.
a.
v. tr.
Apartar (una cosa) del lloc on estava assignada o de l'ús a què estava destinada.
Ha distret mil pessetes del fons de beneficència.
b.
v. tr.
[
p. ext.
]
No distragueu forces en altres empreses.
2.
a.
v. tr.
Apartar l'atenció (d'una persona) d'allò a què s'aplica o hauria d'aplicar-se.
El soroll em distrau de la lectura.
b.
v. pron.
Es distreia pels sorolls del carrer.
c.
v. pron.
Descuidar-se.
Li ho volia dir, però me'n vaig distraure.
3.
v. pron.
Oblidar-se.
M'he distret de comprar les entrades.
4.
a.
v. tr.
Retindre agradablement o tranquil·lament l'atenció (d'algú).
b.
v. tr. abs.
El cine distrau molt.
c.
v. pron.
Vaig al teatre a distraure'm una estona.