dissonància (Diccionari)

dissonància
1. a. f. Combinació de sons dissonants o discordants.
b. f. MÚS. Falta de consonància entre dos o més sons successius o simultanis.
2. a. f. [ fig. ] Falta d'harmonia, desacord, disconformitat entre dos o més persones o coses.
b. dissonància cognitiva Estat de tensió produït en un individu quan dos elements cognitius són incompatibles entre ells.

dissonància (Traducció Valencià-Castellà)

dissonància f. 1. disonancia.
2. dissonància cognitiva disonancia cognitiva.

Et pot interessar