dissipar
1.
a.
v. tr.
Fer desaparéixer (alguna cosa) evaporant les parts que la integren o espargint-les.
El sol ha dissipat la nuvolada. El vent dissiparà la boira.
b.
v. tr.
[
p. ext.
]
El sol ha dissipat les tenebres.
c.
v. tr.
[
p. ext.
]
Impedir que esclate (una tempestat).
El ponent dissipà el temporal.
d.
v. tr.
[
fig.
]
Fer desaparéixer (un dubte, un temor, una il·lusió, etc.).
e.
v. pron.
La seua por es dissipà ràpidament.
2.
a.
v. tr.
[
ant.
]
Derrotar, posar en confusió, esvair.
b.
v. tr.
[
ant.
]
Destruir, arruïnar.
3.
a.
v. tr.
Gastar-se (els béns) en despeses boges, desmesurades.
Va dissipar el sou d'un mes en un cap de setmana.
b.
v. tr.
[
p. ext.
]
Esgotar, gastar completament.
Dissipar algú la salut, les forces.
c.
v. tr. abs.
Diuen que la til·la dissipa.
d.
v. tr.
[
fig.
]
Perdre (el temps), desaprofitar-lo, vivint d'una manera sense sentit, desordenada, etc.
Ha dissipat la seua joventut en frivolitats, i ara se'n penedix.
4.
a.
v. tr.
Portar a la dissipació, al llibertinatge.
Les males companyies l'han dissipat.
b.
v. pron.
Entregar-se a la dissipació, al llibertinatge.