discórrer (Diccionari)

discórrer
1. a. v. intr. Aplicar la intel·ligència per a considerar una qüestió o trobar la solució d'un problema. Ha de discórrer molt si vol solucionar el problema.
b. v. tr. Idear, inventar. Has de discórrer una solució urgentment.
2. v. intr. Parlar sobre un assumpte amb un cert mètode i alguna extensió. El conferenciant va discórrer sobre la història egípcia.
3. a. v. intr. [ ant. ] Transitar.
b. v. intr. [ ant. ] Passar el temps.
4. v. intr. Fluir. El Segura discorre per Oriola.

discórrer (Traducció Valencià-Castellà)

discórrer v. intr. discurrir.

Primera persona singular Infinitiu Formes Impersonals del verb discórrer (Verb Valencià)

FORMES IMPERSONALS
Infinitiu
discórrer






Participi
discorregut
discorreguda
discorreguts
discorregudes



Gerundi
discorrent






INDICATIU
Present
(jo) discórrec
(tu) discorres
(ell/ella/vosté) discorre
(nosaltres) discorrem
(vosaltres) discorreu
(ells/elles/vostés) discorren

Perfet
(jo) he discorregut
(tu) has discorregut
(ell/ella/vosté) ha discorregut
(nosaltres) hem discorregut
(vosaltres) heu discorregut
(ells/elles/vostés) han discorregut

Passat simple
(jo) discorreguí
(tu) discorregueres
(ell/ella/vosté) discorregué
(nosaltres) discorreguérem
(vosaltres) discorreguéreu
(ells/elles/vostés) discorregueren

Passat perifràstic
(jo) vaig discórrer
(tu) vas (o vares) discórrer
(ell/ella/vosté) va discórrer
(nosaltres) vam (o vàrem) discórrer
(vosaltres) vau (o vàreu) discórrer
(ells/elles/vostés) van (o vàren) discórrer

Imperfet
(jo) discorria
(tu) discorries
(ell/ella/vosté) discorria
(nosaltres) discorríem
(vosaltres) discorríeu
(ells/elles/vostés) discorrien

Plusquamperfet
(jo) havia discorregut
(tu) havies discorregut
(ell/ella/vosté) havia discorregut
(nosaltres) havíem discorregut
(vosaltres) havíeu discorregut
(ells/elles/vostés) havien discorregut

Passat anterior
(jo) haguí discorregut
(tu) hagueres discorregut
(ell/ella/vosté) hagué discorregut
(nosaltres) haguérem discorregut
(vosaltres) haguéreu discorregut
(ells/elles/vostés) hagueren discorregut

Futur
(jo) discorreré
(tu) discorreràs
(ell/ella/vosté) discorrerà
(nosaltres) discorrerem
(vosaltres) discorrereu
(ells/elles/vostés) discorreran

Futur perfet
(jo) hauré discorregut
(tu) hauràs discorregut
(ell/ella/vosté) haurà discorregut
(nosaltres) haurem discorregut
(vosaltres) haureu discorregut
(ells/elles/vostés) hauran discorregut

Condicional
(jo) discorreria
(tu) discorreries
(ell/ella/vosté) discorreria
(nosaltres) discorreríem
(vosaltres) discorreríeu
(ells/elles/vostés) discorrerien

Condicional perfet
(jo) hauria discorregut
(tu) hauries discorregut
(ell/ella/vosté) hauria discorregut
(nosaltres) hauríem discorregut
(vosaltres) hauríeu discorregut
(ells/elles/vostés) haurien discorregut

SUBJUNTIU
Present
(jo) discórrega
(tu) discórregues
(ell/ella/vosté) discórrega
(nosaltres) discorreguem
(vosaltres) discorregueu
(ells/elles/vostés) discórreguen

Perfet
(jo) haja discorregut
(tu) hages discorregut
(ell/ella/vosté) haja discorregut
(nosaltres) hàgem discorregut
(vosaltres) hàgeu discorregut
(ells/elles/vostés) hagen discorregut

Imperfet
(jo) discorreguera
(tu) discorregueres
(ell/ella/vosté) discorreguera
(nosaltres) discorreguérem
(vosaltres) discorreguéreu
(ells/elles/vostés) discorregueren

Plusquamperfet
(jo) haguera discorregut
(tu) hagueres discorregut
(ell/ella/vosté) haguera discorregut
(nosaltres) haguérem discorregut
(vosaltres) haguéreu discorregut
(ells/elles/vostés) hagueren discorregut

IMPERATIU
Present

discorre (tu)
discórrega (ell/ella/vosté)
discorreguem (nosaltres)
discorreu (vosaltres)
discórreguen (ells/elles/vostés)

Et pot interessar