despitar (Diccionari)

despitar
1. v. tr. Causar despit (a algú).
2. v. pron. Tindre o sentir despit.

despitar (Traducció Valencià-Castellà)

despitar v. tr. despechar.

Primera persona singular Infinitiu Formes Impersonals del verb despitar (Verb Valencià)

FORMES IMPERSONALS
Infinitiu
despitar






Participi
despitat
despitada
despitats
despitades



Gerundi
despitant






INDICATIU
Present
(jo) despite
(tu) despites
(ell/ella/vosté) despita
(nosaltres) despitem
(vosaltres) despiteu
(ells/elles/vostés) despiten

Perfet
(jo) he despitat
(tu) has despitat
(ell/ella/vosté) ha despitat
(nosaltres) hem despitat
(vosaltres) heu despitat
(ells/elles/vostés) han despitat

Passat simple
(jo) despití
(tu) despitares
(ell/ella/vosté) despità
(nosaltres) despitàrem
(vosaltres) despitàreu
(ells/elles/vostés) despitaren

Passat perifràstic
(jo) vaig despitar
(tu) vas (o vares) despitar
(ell/ella/vosté) va despitar
(nosaltres) vam (o vàrem) despitar
(vosaltres) vau (o vàreu) despitar
(ells/elles/vostés) van (o vàren) despitar

Imperfet
(jo) despitava
(tu) despitaves
(ell/ella/vosté) despitava
(nosaltres) despitàvem
(vosaltres) despitàveu
(ells/elles/vostés) despitaven

Plusquamperfet
(jo) havia despitat
(tu) havies despitat
(ell/ella/vosté) havia despitat
(nosaltres) havíem despitat
(vosaltres) havíeu despitat
(ells/elles/vostés) havien despitat

Passat anterior
(jo) haguí despitat
(tu) hagueres despitat
(ell/ella/vosté) hagué despitat
(nosaltres) haguérem despitat
(vosaltres) haguéreu despitat
(ells/elles/vostés) hagueren despitat

Futur
(jo) despitaré
(tu) despitaràs
(ell/ella/vosté) despitarà
(nosaltres) despitarem
(vosaltres) despitareu
(ells/elles/vostés) despitaran

Futur perfet
(jo) hauré despitat
(tu) hauràs despitat
(ell/ella/vosté) haurà despitat
(nosaltres) haurem despitat
(vosaltres) haureu despitat
(ells/elles/vostés) hauran despitat

Condicional
(jo) despitaria
(tu) despitaries
(ell/ella/vosté) despitaria
(nosaltres) despitaríem
(vosaltres) despitaríeu
(ells/elles/vostés) despitarien

Condicional perfet
(jo) hauria despitat
(tu) hauries despitat
(ell/ella/vosté) hauria despitat
(nosaltres) hauríem despitat
(vosaltres) hauríeu despitat
(ells/elles/vostés) haurien despitat

SUBJUNTIU
Present
(jo) despite
(tu) despites
(ell/ella/vosté) despite
(nosaltres) despitem
(vosaltres) despiteu
(ells/elles/vostés) despiten

Perfet
(jo) haja despitat
(tu) hages despitat
(ell/ella/vosté) haja despitat
(nosaltres) hàgem despitat
(vosaltres) hàgeu despitat
(ells/elles/vostés) hagen despitat

Imperfet
(jo) despitara
(tu) despitares
(ell/ella/vosté) despitara
(nosaltres) despitàrem
(vosaltres) despitàreu
(ells/elles/vostés) despitaren

Plusquamperfet
(jo) haguera despitat
(tu) hagueres despitat
(ell/ella/vosté) haguera despitat
(nosaltres) haguérem despitat
(vosaltres) haguéreu despitat
(ells/elles/vostés) hagueren despitat

IMPERATIU
Present

despita (tu)
despite (ell/ella/vosté)
despitem (nosaltres)
despiteu (vosaltres)
despiten (ells/elles/vostés)

Et pot interessar