despenjar (Diccionari)

despenjar
1. a. v. tr. Fer cessar d'estar penjat.
b. v. pron. Cessar d'estar penjat.
2. v. tr. Traure (l'auricular del telèfon) del seu suport per a telefonar, respondre o evitar que sone.
3. v. pron. [ fig. ] Manifestar un pensament, un propòsit, etc., generalment absurd, estrambòtic. Es despenja sempre amb unes propostes fantasioses.
4. v. pron. [ fig. ] Deixar-se caure en algun lloc.
5. no despenjar de més alt (o de molt alt ) Ser poc intel·ligent.

despenjar (Traducció Valencià-Castellà)

despenjar v. tr. 1. descolgar.
2. no despenjar de més alt (o de molt alt ) corto de alcances.

Primera persona singular Infinitiu Formes Impersonals del verb despenjar (Verb Valencià)

FORMES IMPERSONALS
Infinitiu
despenjar






Participi
despenjat
despenjada
despenjats
despenjades



Gerundi
despenjant






INDICATIU
Present
(jo) despenge
(tu) despenges
(ell/ella/vosté) despenja
(nosaltres) despengem
(vosaltres) despengeu
(ells/elles/vostés) despengen

Perfet
(jo) he despenjat
(tu) has despenjat
(ell/ella/vosté) ha despenjat
(nosaltres) hem despenjat
(vosaltres) heu despenjat
(ells/elles/vostés) han despenjat

Passat simple
(jo) despengí
(tu) despenjares
(ell/ella/vosté) despenjà
(nosaltres) despenjàrem
(vosaltres) despenjàreu
(ells/elles/vostés) despenjaren

Passat perifràstic
(jo) vaig despenjar
(tu) vas (o vares) despenjar
(ell/ella/vosté) va despenjar
(nosaltres) vam (o vàrem) despenjar
(vosaltres) vau (o vàreu) despenjar
(ells/elles/vostés) van (o vàren) despenjar

Imperfet
(jo) despenjava
(tu) despenjaves
(ell/ella/vosté) despenjava
(nosaltres) despenjàvem
(vosaltres) despenjàveu
(ells/elles/vostés) despenjaven

Plusquamperfet
(jo) havia despenjat
(tu) havies despenjat
(ell/ella/vosté) havia despenjat
(nosaltres) havíem despenjat
(vosaltres) havíeu despenjat
(ells/elles/vostés) havien despenjat

Passat anterior
(jo) haguí despenjat
(tu) hagueres despenjat
(ell/ella/vosté) hagué despenjat
(nosaltres) haguérem despenjat
(vosaltres) haguéreu despenjat
(ells/elles/vostés) hagueren despenjat

Futur
(jo) despenjaré
(tu) despenjaràs
(ell/ella/vosté) despenjarà
(nosaltres) despenjarem
(vosaltres) despenjareu
(ells/elles/vostés) despenjaran

Futur perfet
(jo) hauré despenjat
(tu) hauràs despenjat
(ell/ella/vosté) haurà despenjat
(nosaltres) haurem despenjat
(vosaltres) haureu despenjat
(ells/elles/vostés) hauran despenjat

Condicional
(jo) despenjaria
(tu) despenjaries
(ell/ella/vosté) despenjaria
(nosaltres) despenjaríem
(vosaltres) despenjaríeu
(ells/elles/vostés) despenjarien

Condicional perfet
(jo) hauria despenjat
(tu) hauries despenjat
(ell/ella/vosté) hauria despenjat
(nosaltres) hauríem despenjat
(vosaltres) hauríeu despenjat
(ells/elles/vostés) haurien despenjat

SUBJUNTIU
Present
(jo) despenge
(tu) despenges
(ell/ella/vosté) despenge
(nosaltres) despengem
(vosaltres) despengeu
(ells/elles/vostés) despengen

Perfet
(jo) haja despenjat
(tu) hages despenjat
(ell/ella/vosté) haja despenjat
(nosaltres) hàgem despenjat
(vosaltres) hàgeu despenjat
(ells/elles/vostés) hagen despenjat

Imperfet
(jo) despenjara
(tu) despenjares
(ell/ella/vosté) despenjara
(nosaltres) despenjàrem
(vosaltres) despenjàreu
(ells/elles/vostés) despenjaren

Plusquamperfet
(jo) haguera despenjat
(tu) hagueres despenjat
(ell/ella/vosté) haguera despenjat
(nosaltres) haguérem despenjat
(vosaltres) haguéreu despenjat
(ells/elles/vostés) hagueren despenjat

IMPERATIU
Present

despenja (tu)
despenge (ell/ella/vosté)
despengem (nosaltres)
despengeu (vosaltres)
despengen (ells/elles/vostés)

Et pot interessar