deseixir
1.
v. tr.
[
ant.
]
Desposseir.
2.
a.
v. pron.
[
ant.
]
Trencar, algú, les bones relacions amb algú altre.
b.
v. pron.
[
ant.
]
HIST.
Portar a terme un deseiximent.
3.
v. pron.
Desprendre's, algú, d'alguna cosa.
M'he deseixit de tots els meus béns.
4.
a.
v. pron.
Salvar-se, algú, dels compromisos, de les dificultats, dels entrebancs, etc., que el destrenyen.
Va saber deseixir-se'n molt bé de l'entrevista.
b.
v. pron.
Eixir airós d'una empresa dificultosa.
Es va deseixir bé d'aquella comesa tan delicada.