desdir (Diccionari)

desdir
1. a. v. intr. No ser adient. La seua parla desdiu del seu nivell cultural.
b. v. intr. No comportar-se algú, en alguna ocasió, com era d'esperar del seu origen, del seu valor, etc. No desdirem d'allò que la gent espera de nosaltres.
2. v. pron. No mantindre algú el que ha dit, el que ha promés, allò a què s'ha compromés.
3. a desdir En una quantitat extraordinària.

desdir (Traducció Valencià-Castellà)

desdir v. intr. 1. desdecir.
2. a desdir en abundancia.

Primera persona singular Infinitiu Formes Impersonals del verb desdir (Verb Valencià)

FORMES IMPERSONALS
Infinitiu
desdir






Participi
desdit
desdita
desdits
desdites



Gerundi
desdient






INDICATIU
Present
(jo) desdic
(tu) desdius
(ell/ella/vosté) desdiu
(nosaltres) desdiem
(vosaltres) desdieu
(ells/elles/vostés) desdiuen

Perfet
(jo) he desdit
(tu) has desdit
(ell/ella/vosté) ha desdit
(nosaltres) hem desdit
(vosaltres) heu desdit
(ells/elles/vostés) han desdit

Passat simple
(jo) desdiguí
(tu) desdigueres
(ell/ella/vosté) desdigué
(nosaltres) desdiguérem
(vosaltres) desdiguéreu
(ells/elles/vostés) desdigueren

Passat perifràstic
(jo) vaig desdir
(tu) vas (o vares) desdir
(ell/ella/vosté) va desdir
(nosaltres) vam (o vàrem) desdir
(vosaltres) vau (o vàreu) desdir
(ells/elles/vostés) van (o vàren) desdir

Imperfet
(jo) desdeia
(tu) desdeies
(ell/ella/vosté) desdeia
(nosaltres) desdéiem (o desdèiem)
(vosaltres) desdéieu (o desdèieu)
(ells/elles/vostés) desdeien

Plusquamperfet
(jo) havia desdit
(tu) havies desdit
(ell/ella/vosté) havia desdit
(nosaltres) havíem desdit
(vosaltres) havíeu desdit
(ells/elles/vostés) havien desdit

Passat anterior
(jo) haguí desdit
(tu) hagueres desdit
(ell/ella/vosté) hagué desdit
(nosaltres) haguérem desdit
(vosaltres) haguéreu desdit
(ells/elles/vostés) hagueren desdit

Futur
(jo) desdiré
(tu) desdiràs
(ell/ella/vosté) desdirà
(nosaltres) desdirem
(vosaltres) desdireu
(ells/elles/vostés) desdiran

Futur perfet
(jo) hauré desdit
(tu) hauràs desdit
(ell/ella/vosté) haurà desdit
(nosaltres) haurem desdit
(vosaltres) haureu desdit
(ells/elles/vostés) hauran desdit

Condicional
(jo) desdiria
(tu) desdiries
(ell/ella/vosté) desdiria
(nosaltres) desdiríem
(vosaltres) desdiríeu
(ells/elles/vostés) desdirien

Condicional perfet
(jo) hauria desdit
(tu) hauries desdit
(ell/ella/vosté) hauria desdit
(nosaltres) hauríem desdit
(vosaltres) hauríeu desdit
(ells/elles/vostés) haurien desdit

SUBJUNTIU
Present
(jo) desdiga
(tu) desdigues
(ell/ella/vosté) desdiga
(nosaltres) desdiguem
(vosaltres) desdigueu
(ells/elles/vostés) desdiguen

Perfet
(jo) haja desdit
(tu) hages desdit
(ell/ella/vosté) haja desdit
(nosaltres) hàgem desdit
(vosaltres) hàgeu desdit
(ells/elles/vostés) hagen desdit

Imperfet
(jo) desdiguera
(tu) desdigueres
(ell/ella/vosté) desdiguera
(nosaltres) desdiguérem
(vosaltres) desdiguéreu
(ells/elles/vostés) desdigueren

Plusquamperfet
(jo) haguera desdit
(tu) hagueres desdit
(ell/ella/vosté) haguera desdit
(nosaltres) haguérem desdit
(vosaltres) haguéreu desdit
(ells/elles/vostés) hagueren desdit

IMPERATIU
Present

desdigues (tu)
desdiga (ell/ella/vosté)
desdiguem (nosaltres)
desdigueu (vosaltres)
desdiguen (ells/elles/vostés)

Et pot interessar