desconhortat (Traducció Valencià-Castellà)

desconhortat -ada adj. desconsolado -da.

Primera persona singular Participi Formes Impersonals del verb desconhortar (Verb Valencià)

FORMES IMPERSONALS
Infinitiu
desconhortar






Participi
desconhortat
desconhortada
desconhortats
desconhortades



Gerundi
desconhortant






INDICATIU
Present
(jo) desconhorte
(tu) desconhortes
(ell/ella/vosté) desconhorta
(nosaltres) desconhortem
(vosaltres) desconhorteu
(ells/elles/vostés) desconhorten

Perfet
(jo) he desconhortat
(tu) has desconhortat
(ell/ella/vosté) ha desconhortat
(nosaltres) hem desconhortat
(vosaltres) heu desconhortat
(ells/elles/vostés) han desconhortat

Passat simple
(jo) desconhortí
(tu) desconhortares
(ell/ella/vosté) desconhortà
(nosaltres) desconhortàrem
(vosaltres) desconhortàreu
(ells/elles/vostés) desconhortaren

Passat perifràstic
(jo) vaig desconhortar
(tu) vas (o vares) desconhortar
(ell/ella/vosté) va desconhortar
(nosaltres) vam (o vàrem) desconhortar
(vosaltres) vau (o vàreu) desconhortar
(ells/elles/vostés) van (o vàren) desconhortar

Imperfet
(jo) desconhortava
(tu) desconhortaves
(ell/ella/vosté) desconhortava
(nosaltres) desconhortàvem
(vosaltres) desconhortàveu
(ells/elles/vostés) desconhortaven

Plusquamperfet
(jo) havia desconhortat
(tu) havies desconhortat
(ell/ella/vosté) havia desconhortat
(nosaltres) havíem desconhortat
(vosaltres) havíeu desconhortat
(ells/elles/vostés) havien desconhortat

Passat anterior
(jo) haguí desconhortat
(tu) hagueres desconhortat
(ell/ella/vosté) hagué desconhortat
(nosaltres) haguérem desconhortat
(vosaltres) haguéreu desconhortat
(ells/elles/vostés) hagueren desconhortat

Futur
(jo) desconhortaré
(tu) desconhortaràs
(ell/ella/vosté) desconhortarà
(nosaltres) desconhortarem
(vosaltres) desconhortareu
(ells/elles/vostés) desconhortaran

Futur perfet
(jo) hauré desconhortat
(tu) hauràs desconhortat
(ell/ella/vosté) haurà desconhortat
(nosaltres) haurem desconhortat
(vosaltres) haureu desconhortat
(ells/elles/vostés) hauran desconhortat

Condicional
(jo) desconhortaria
(tu) desconhortaries
(ell/ella/vosté) desconhortaria
(nosaltres) desconhortaríem
(vosaltres) desconhortaríeu
(ells/elles/vostés) desconhortarien

Condicional perfet
(jo) hauria desconhortat
(tu) hauries desconhortat
(ell/ella/vosté) hauria desconhortat
(nosaltres) hauríem desconhortat
(vosaltres) hauríeu desconhortat
(ells/elles/vostés) haurien desconhortat

SUBJUNTIU
Present
(jo) desconhorte
(tu) desconhortes
(ell/ella/vosté) desconhorte
(nosaltres) desconhortem
(vosaltres) desconhorteu
(ells/elles/vostés) desconhorten

Perfet
(jo) haja desconhortat
(tu) hages desconhortat
(ell/ella/vosté) haja desconhortat
(nosaltres) hàgem desconhortat
(vosaltres) hàgeu desconhortat
(ells/elles/vostés) hagen desconhortat

Imperfet
(jo) desconhortara
(tu) desconhortares
(ell/ella/vosté) desconhortara
(nosaltres) desconhortàrem
(vosaltres) desconhortàreu
(ells/elles/vostés) desconhortaren

Plusquamperfet
(jo) haguera desconhortat
(tu) hagueres desconhortat
(ell/ella/vosté) haguera desconhortat
(nosaltres) haguérem desconhortat
(vosaltres) haguéreu desconhortat
(ells/elles/vostés) hagueren desconhortat

IMPERATIU
Present

desconhorta (tu)
desconhorte (ell/ella/vosté)
desconhortem (nosaltres)
desconhorteu (vosaltres)
desconhorten (ells/elles/vostés)

Et pot interessar