descompondre
1.
a.
v. tr.
Separar els components (d'alguna cosa).
b.
v. tr. QUÍM.
Sotmetre (una substància) a descomposició.
c.
v. pron. QUÍM.
Descompondre's una substància.
d.
v. pron.
Corrompre's.
Descompondre's la carn.
e.
v. pron.
[
fig.
]
Descompondre's un idioma. Descompondre's l'estómec per un menjar en males condicions.
2.
a.
v. tr.
Trastornar, fer perdre l'equilibri.
b.
v. pron.
[
fig.
]
En les paraules o en els actes, perdre la circumspecció habitual.
3.
v. tr.
Trobar els elements o les parts que, composts o sumats, donen (una resultant, un tot).
Descompondre un polígon en triangles.