descarnat (Diccionari)

descarnat -ada
1. adj. Faltat de carn. Ossos descarnats. Les ombres descarnades dels morts.
2. adj. [ p. ext. ] Molt magre. Els presoners estaven molt descarnats.
3. adj. [ p. ext. ] Faltat d'allò més bla que recobrix, especialment de terra vegetal. Les muntanyes incendiades queden descarnades després de fortes pluges. Els descarnats paisatges de Còrsega i Sardenya.
4. adj. [ fig. ] Faltat de comentaris, desenrotllaments i atenuacions. L'argument de la pel·lícula era descarnat. El fiscal ha fet una exposició descarnada del crim.

descarnat (Traducció Valencià-Castellà)

descarnat -ada adj. descarnado -da.

Primera persona singular Participi Formes Impersonals del verb descarnar (Verb Valencià)

FORMES IMPERSONALS
Infinitiu
descarnar






Participi
descarnat
descarnada
descarnats
descarnades



Gerundi
descarnant






INDICATIU
Present
(jo) descarne
(tu) descarnes
(ell/ella/vosté) descarna
(nosaltres) descarnem
(vosaltres) descarneu
(ells/elles/vostés) descarnen

Perfet
(jo) he descarnat
(tu) has descarnat
(ell/ella/vosté) ha descarnat
(nosaltres) hem descarnat
(vosaltres) heu descarnat
(ells/elles/vostés) han descarnat

Passat simple
(jo) descarní
(tu) descarnares
(ell/ella/vosté) descarnà
(nosaltres) descarnàrem
(vosaltres) descarnàreu
(ells/elles/vostés) descarnaren

Passat perifràstic
(jo) vaig descarnar
(tu) vas (o vares) descarnar
(ell/ella/vosté) va descarnar
(nosaltres) vam (o vàrem) descarnar
(vosaltres) vau (o vàreu) descarnar
(ells/elles/vostés) van (o vàren) descarnar

Imperfet
(jo) descarnava
(tu) descarnaves
(ell/ella/vosté) descarnava
(nosaltres) descarnàvem
(vosaltres) descarnàveu
(ells/elles/vostés) descarnaven

Plusquamperfet
(jo) havia descarnat
(tu) havies descarnat
(ell/ella/vosté) havia descarnat
(nosaltres) havíem descarnat
(vosaltres) havíeu descarnat
(ells/elles/vostés) havien descarnat

Passat anterior
(jo) haguí descarnat
(tu) hagueres descarnat
(ell/ella/vosté) hagué descarnat
(nosaltres) haguérem descarnat
(vosaltres) haguéreu descarnat
(ells/elles/vostés) hagueren descarnat

Futur
(jo) descarnaré
(tu) descarnaràs
(ell/ella/vosté) descarnarà
(nosaltres) descarnarem
(vosaltres) descarnareu
(ells/elles/vostés) descarnaran

Futur perfet
(jo) hauré descarnat
(tu) hauràs descarnat
(ell/ella/vosté) haurà descarnat
(nosaltres) haurem descarnat
(vosaltres) haureu descarnat
(ells/elles/vostés) hauran descarnat

Condicional
(jo) descarnaria
(tu) descarnaries
(ell/ella/vosté) descarnaria
(nosaltres) descarnaríem
(vosaltres) descarnaríeu
(ells/elles/vostés) descarnarien

Condicional perfet
(jo) hauria descarnat
(tu) hauries descarnat
(ell/ella/vosté) hauria descarnat
(nosaltres) hauríem descarnat
(vosaltres) hauríeu descarnat
(ells/elles/vostés) haurien descarnat

SUBJUNTIU
Present
(jo) descarne
(tu) descarnes
(ell/ella/vosté) descarne
(nosaltres) descarnem
(vosaltres) descarneu
(ells/elles/vostés) descarnen

Perfet
(jo) haja descarnat
(tu) hages descarnat
(ell/ella/vosté) haja descarnat
(nosaltres) hàgem descarnat
(vosaltres) hàgeu descarnat
(ells/elles/vostés) hagen descarnat

Imperfet
(jo) descarnara
(tu) descarnares
(ell/ella/vosté) descarnara
(nosaltres) descarnàrem
(vosaltres) descarnàreu
(ells/elles/vostés) descarnaren

Plusquamperfet
(jo) haguera descarnat
(tu) hagueres descarnat
(ell/ella/vosté) haguera descarnat
(nosaltres) haguérem descarnat
(vosaltres) haguéreu descarnat
(ells/elles/vostés) hagueren descarnat

IMPERATIU
Present

descarna (tu)
descarne (ell/ella/vosté)
descarnem (nosaltres)
descarneu (vosaltres)
descarnen (ells/elles/vostés)

Et pot interessar