desbordar
1.
a.
v. tr.
Fer vessar (un riu o un altre corrent d'aigua) per damunt de les vores.
b.
v. intr.
La séquia ha desbordat.
c.
v. pron.
Quan plou molt els barrancs es desborden.
2.
a.
v. tr.
[
fig.
]
Fer que (un sentiment, una passió, etc.), es manifeste d'una manera violenta o tumultuosa.
La seua cara desbordava joia.
b.
v. pron.
[
fig.
]
Desbordar-se les passions.
3.
a.
v. tr. MIL.
Aconseguir, un cos de tropes, d'envoltar els flancs d'un (cos de tropa o d'un estol enemics).
b.
ser desbordat
(pels esdeveniments, les circumstàncies, etc.)
No poder impedir, algú, que vagen més enllà del que volia.
c.
ser desbordat
(per un adversari)
JOCS
Vore's impotent, algú, per a defendre's del seu joc.