dependre (Diccionari)

dependre
1. a. v. intr. Ser, una cosa, condicionada per una altra, estar lligada amb una altra que n'és una causa d'existència o una condició necessària. Els jocs d'atzar depenen de la sort. La resposta definitiva depén de tu. El fet d'anar demà a la platja o no depén del temps que faça.
b. depén (o això depén ) Expressió usada per a replicar a una afirmació feta per algú o per a posar-la en dubte. Si no estudies no aprovaràs. Això depén!
c. depén (o això depén ) Expressió usada com a resposta o com a introducció d'una resposta quan no es pot o no es vol definir. Finalment et compraràs el cotxe? Això depén. Vindràs demà? Depén.
2. v. intr. Estar, una cosa, subordinada a una altra, formar-ne part, pertànyer-hi.
3. a. v. intr. Estar una persona davall del domini o l'autoritat d'una altra, a les seues órdens.
b. v. intr. Necessitar, una persona, l'auxili o la protecció d'una altra. La seua vida depén dels metges.

dependre (Traducció Valencià-Castellà)

dependre v. intr. 1. depender, pender.
2. depén (o això depén ) depende (o eso depende ).

Primera persona singular Infinitiu Formes Impersonals del verb dependre (Verb Valencià)

FORMES IMPERSONALS
Infinitiu
dependre






Participi
depés (o depès)
depesa
depesos
depeses



Gerundi
depenent






INDICATIU
Present
(jo) depenc
(tu) depens
(ell/ella/vosté) depén (o depèn)
(nosaltres) depenem
(vosaltres) depeneu
(ells/elles/vostés) depenen

Perfet
(jo) he depés (o hès) depés
(tu) has depés
(ell/ella/vosté) ha depés
(nosaltres) hem depés
(vosaltres) heu depés
(ells/elles/vostés) han depés

Passat simple
(jo) depenguí
(tu) depengueres
(ell/ella/vosté) depengué
(nosaltres) depenguérem
(vosaltres) depenguéreu
(ells/elles/vostés) depengueren

Passat perifràstic
(jo) vaig dependre
(tu) vas (o vares) dependre
(ell/ella/vosté) va dependre
(nosaltres) vam (o vàrem) dependre
(vosaltres) vau (o vàreu) dependre
(ells/elles/vostés) van (o vàren) dependre

Imperfet
(jo) depenia
(tu) depenies
(ell/ella/vosté) depenia
(nosaltres) depeníem
(vosaltres) depeníeu
(ells/elles/vostés) depenien

Plusquamperfet
(jo) havia depés (o hès) depés
(tu) havies depés
(ell/ella/vosté) havia depés
(nosaltres) havíem depés
(vosaltres) havíeu depés
(ells/elles/vostés) havien depés

Passat anterior
(jo) haguí depés (o hès) depés
(tu) hagueres depés
(ell/ella/vosté) hagué depés
(nosaltres) haguérem depés
(vosaltres) haguéreu depés
(ells/elles/vostés) hagueren depés

Futur
(jo) dependré
(tu) dependràs
(ell/ella/vosté) dependrà
(nosaltres) dependrem
(vosaltres) dependreu
(ells/elles/vostés) dependran

Futur perfet
(jo) hauré depés (o hès) depés
(tu) hauràs depés
(ell/ella/vosté) haurà depés
(nosaltres) haurem depés
(vosaltres) haureu depés
(ells/elles/vostés) hauran depés

Condicional
(jo) dependria
(tu) dependries
(ell/ella/vosté) dependria
(nosaltres) dependríem
(vosaltres) dependríeu
(ells/elles/vostés) dependrien

Condicional perfet
(jo) hauria depés (o hès) depés
(tu) hauries depés
(ell/ella/vosté) hauria depés
(nosaltres) hauríem depés
(vosaltres) hauríeu depés
(ells/elles/vostés) haurien depés

SUBJUNTIU
Present
(jo) depenga
(tu) depengues
(ell/ella/vosté) depenga
(nosaltres) depenguem
(vosaltres) depengueu
(ells/elles/vostés) depenguen

Perfet
(jo) haja depés (o hès) depés
(tu) hages depés
(ell/ella/vosté) haja depés
(nosaltres) hàgem depés
(vosaltres) hàgeu depés
(ells/elles/vostés) hagen depés

Imperfet
(jo) depenguera
(tu) depengueres
(ell/ella/vosté) depenguera
(nosaltres) depenguérem
(vosaltres) depenguéreu
(ells/elles/vostés) depengueren

Plusquamperfet
(jo) haguera depés (o hès) depés
(tu) hagueres depés
(ell/ella/vosté) haguera depés
(nosaltres) haguérem depés
(vosaltres) haguéreu depés
(ells/elles/vostés) hagueren depés

IMPERATIU
Present

depén (o depèn) (tu)
depenga (ell/ella/vosté)
depenguem (nosaltres)
depeneu (vosaltres)
depenguen (ells/elles/vostés)

Et pot interessar