deixondir
1.
a.
v. tr.
Fer eixir d'un estat d'ensopiment.
El fred el deixondí.
b.
v. pron.
Tot i els intents per reanimar-me, no em deixondia.
2.
a.
v. tr.
[
fig.
]
Despertar, fer eixir d'un estat d'indolència, de peresa.
No hi ha manera de deixondir-lo.
b.
v. pron.
[
fig.
]
Necessitava un café per a deixondir-me.