deixeble -a
1.
a.
m.
i
f.
Persona que rep l'ensenyança d'un mestre.
Aristòtil fou deixeble de Plató.
b.
m.
i
f. BÍBLIA
Cada un dels membres del grup dels dotze apòstols.
2.
m.
i
f.
Persona que seguix la doctrina d'algú.
En això els romans són deixebles dels grecs.