deixar (Diccionari)

deixar
1. a. v. tr. Cessar de subjectar. Deixa el poal i agarra la granera.
b. deixar anar Cessar de subjectar o de retindre algú o alguna cosa permetent que se'n vaja. Deixar anar el presoner. Deixar anar una corda.
c. deixar anar No retindre, algú, un impuls fisiològic o moral. Deixar anar un crit, un gemec. Deixar anar una rialla.
d. deixar anar Cessar de retindre un càrrec, una situació de privilegi, etc.
e. deixar estar No molestar. Demà té un examen molt important; deixeu-lo estar i no entreu en la seua habitació.
f. deixar-hi la pell (o la vida ) Morir en una empresa.
g. no deixar de petja Perseguir insistentment algú. El policia no va deixar de petja l'assassí fins que el va enxampar.
h. no deixar d'ull No perdre de vista.
i. no deixar ni en sol ni en ombra Seguir sempre algú.
2. a. v. pron. Cessar de tindre cura de la pròpia persona. Es deixa molt en el vestir.
b. deixar-se anar Deixar-se.
3. a. v. tr. Posar algú (allò que subjecta) en un lloc. Deixar el llibre damunt de la taula. Deixar l'abric en casa.
b. v. tr. [ p. ext. ] Una cosa, fer (un senyal) que queda com a empremta. El gat va deixar les seues petjades en el corredor.
c. v. tr. [ fig. ] El debat d'ahir em va deixar una satisfacció.
d. v. tr. abs. Desprendre tint una cosa tenyida. Esta roba deixa.
e. v. tr. abs. Produir guany. Els seus béns deixen molt.
4. a. v. tr. Precedint un infinitiu, permetre, no impedir. Els pares em deixen anar al viatge. Deixa'm participar-hi.
b. v. pron. Deixar-se estimar. Deixar-se dur.
c. deixar córrer (una cosa) No insistir-hi, cessar d'ocupar-se'n. Vull presentar-me a les oposicions, però crec que ho deixaré córrer.
d. deixar passar el temps (o les hores , o els dies , etc.) Passar el temps sense obrar en un sentit determinat.
e. deixar-se caure (en un lloc) Anar-hi, parar-s'hi, deliberadament.
f. deixar-se dur (o portar ) (per una passió, per un impuls) Obrar per la força d'esta passió, d'este impuls.
g. deixar-se vore Aparéixer en públic.
h. no deixar perdre res Aprofitar-ho tot.
i. no deixar viure Molestar contínuament.
5. v. tr. Cessar d'estar en un lloc. Ha deixat la muntanya i ara està en la platja. Deixem este carrer i anem per l'altre.
6. v. tr. Abandonar (una persona). Per la beguda ha deixat dona i fills.
7. a. v. tr. No emportar-se (una persona o una cosa), no fer-la seguir. Deixar el gos en casa. Deixar els xiquets en l'escola.
b. v. pron. La Maria s'ha deixat el cabell llarg.
c. v. tr. En anar-se'n a viure a Alacant, va deixar el pis de València.
d. v. pron. Oblidar alguna cosa. Et volia dur alguna cosa, però me l'he deixada.
e. deixar arrere (o darrere , o endarrere ) (algú) Passar-lo, avançar-lo.
f. deixar arrere (o darrere , o endarrere ) (algú) Sobrepassar-lo en mèrit.
g. deixar de banda No tindre en compte. He deixat de banda les seues crítiques.
h. no deixar res per verd Aprofitar-ho tot sense fer excepcions.
8. v. tr. Fer que quede (una persona o una cosa) en un estat determinat. Deixa'l dormir, no el molestes. No treballes més, deixa-ho com està.
9. a. v. tr. No prosseguir (alguna cosa), renunciar-hi, abstindre's de fer-la. Vol deixar el treball.
b. v. pron. Deixeu-vos de tanta rialleta.
10. a. v. tr. Precedint un infinitiu introduït amb la preposició de , cessar, acabar. El fet ha deixat de preocupar-me. No deixa de fer soroll. No deixa d'actuar com un fava.
b. no deixar de (fer alguna cosa) Fer-la a pesar de qualsevol motiu en contra. No deixaré d'insistir-hi, a pesar de la seua passivitat.
11. a. v. tr. Cessar de retindre (una cosa) i posar-la en possessió d'altre. Han deixat la fàbrica als treballadors.
b. v. tr. [ esp. ] Llegar. L'oncle, quan va morir, em deixà una caseta.
c. v. tr. [ esp. ] Cedir (una cosa) per a usar-la un cert temps, prestar. Deixa'm el teu cotxe hui. M'ha deixat l'últim disc que s'ha comprat.
12. a. v. tr. Fer que algú continue tenint (alguna cosa). El tribunal ha deixat els fills a la mare.
b. deixar (alguna cosa) per a (algú) No imitar-lo en alguna cosa que es desaprova. Les rabioles, deixa-les per als xiquets.
13. deixat anar Sense subjecció. M'agrada vore-la amb els cabells deixats anar contra el vent.

deixar (Traducció Valencià-Castellà)

deixar v. tr. 1. dejar, legar.
2. deixar (alguna cosa) per a (algú) dejar para.
3. deixar anar soltar.
4. deixar arrere (o darrere , o endarrere ) dejar atrás.
5. deixar córrer dejar correr.
6. deixar de banda dejar a un lado, dejar aparte.
7. deixar estar dejar a un lado.
8. deixar passar el temps (o les hores , o els dies, etc. ) dejar pasar el tiempo (o las horas , o los días ).
9. deixar-hi la pell (o la vida ) dejar (o dejarse ) la piel (o el pellejo ) en.
10. deixar-se anar dejarse ir.
11. deixar-se caure dejarse caer.
12. deixar-se dur (o portar ) dejarse llevar por.
13. deixar-se vore dejarse ver.
14. deixat anar
15. no deixar de no dejar de.
16. no deixar de petja no dejar en paz, no dejar a sol ni a sombra (a uno).
17. no deixar d'ull no quitar ojo.
18. no deixar ni en sol ni en ombra no dejar a sol ni a sombra (a uno).
19. no deixar perdre res no dejar escapar nada.
20. no deixar res per verd no dejar escapar nada, no dejar escapar nada.
21. no deixar viure no dejar vivir.

Primera persona singular Infinitiu Formes Impersonals del verb deixar (Verb Valencià)

FORMES IMPERSONALS
Infinitiu
deixar






Participi
deixat
deixada
deixats
deixades



Gerundi
deixant






INDICATIU
Present
(jo) deixe
(tu) deixes
(ell/ella/vosté) deixa
(nosaltres) deixem
(vosaltres) deixeu
(ells/elles/vostés) deixen

Perfet
(jo) he deixat
(tu) has deixat
(ell/ella/vosté) ha deixat
(nosaltres) hem deixat
(vosaltres) heu deixat
(ells/elles/vostés) han deixat

Passat simple
(jo) deixí
(tu) deixares
(ell/ella/vosté) deixà
(nosaltres) deixàrem
(vosaltres) deixàreu
(ells/elles/vostés) deixaren

Passat perifràstic
(jo) vaig deixar
(tu) vas (o vares) deixar
(ell/ella/vosté) va deixar
(nosaltres) vam (o vàrem) deixar
(vosaltres) vau (o vàreu) deixar
(ells/elles/vostés) van (o vàren) deixar

Imperfet
(jo) deixava
(tu) deixaves
(ell/ella/vosté) deixava
(nosaltres) deixàvem
(vosaltres) deixàveu
(ells/elles/vostés) deixaven

Plusquamperfet
(jo) havia deixat
(tu) havies deixat
(ell/ella/vosté) havia deixat
(nosaltres) havíem deixat
(vosaltres) havíeu deixat
(ells/elles/vostés) havien deixat

Passat anterior
(jo) haguí deixat
(tu) hagueres deixat
(ell/ella/vosté) hagué deixat
(nosaltres) haguérem deixat
(vosaltres) haguéreu deixat
(ells/elles/vostés) hagueren deixat

Futur
(jo) deixaré
(tu) deixaràs
(ell/ella/vosté) deixarà
(nosaltres) deixarem
(vosaltres) deixareu
(ells/elles/vostés) deixaran

Futur perfet
(jo) hauré deixat
(tu) hauràs deixat
(ell/ella/vosté) haurà deixat
(nosaltres) haurem deixat
(vosaltres) haureu deixat
(ells/elles/vostés) hauran deixat

Condicional
(jo) deixaria
(tu) deixaries
(ell/ella/vosté) deixaria
(nosaltres) deixaríem
(vosaltres) deixaríeu
(ells/elles/vostés) deixarien

Condicional perfet
(jo) hauria deixat
(tu) hauries deixat
(ell/ella/vosté) hauria deixat
(nosaltres) hauríem deixat
(vosaltres) hauríeu deixat
(ells/elles/vostés) haurien deixat

SUBJUNTIU
Present
(jo) deixe
(tu) deixes
(ell/ella/vosté) deixe
(nosaltres) deixem
(vosaltres) deixeu
(ells/elles/vostés) deixen

Perfet
(jo) haja deixat
(tu) hages deixat
(ell/ella/vosté) haja deixat
(nosaltres) hàgem deixat
(vosaltres) hàgeu deixat
(ells/elles/vostés) hagen deixat

Imperfet
(jo) deixara
(tu) deixares
(ell/ella/vosté) deixara
(nosaltres) deixàrem
(vosaltres) deixàreu
(ells/elles/vostés) deixaren

Plusquamperfet
(jo) haguera deixat
(tu) hagueres deixat
(ell/ella/vosté) haguera deixat
(nosaltres) haguérem deixat
(vosaltres) haguéreu deixat
(ells/elles/vostés) hagueren deixat

IMPERATIU
Present

deixa (tu)
deixe (ell/ella/vosté)
deixem (nosaltres)
deixeu (vosaltres)
deixen (ells/elles/vostés)

Et pot interessar