defecte
1.
a.
m.
Falta.
b.
m. DRET
Omissió d'algun requisit que la llei exigix en els actes jurídics i que, si és essencial, produïx la nul·litat de l'acte.
c.
defecte cristal·lí
CRISTAL·L.
Interrupció o imperfecció de la regularitat de la xàrcia cristal·lina d'un sòlid.
d.
defecte de forma
DRET
Falta derivada de la no-aplicació de les normes processals en una causa, que pot arribar a produir la nul·litat de les actuacions.
2.
m.
Insuficiència de la quantitat d'una cosa.
Parlar per excés o per defecte.
3.
a.
m.
Imperfecció, allò que en una persona o una cosa no és com ha de ser.
Tindre un defecte de motricitat. El seu defecte és que parla massa.
b.
m. TECNOL.
Imperfecció produïda en les peces durant la seua fabricació.
4.
defecte màssic
FÍS.
Diferència entre la massa real d'un nucli i la suma de les masses de tots els nucleons que el formen.
5.
en defecte
de
(o
a defecte de
)
Faltant.