davant
1.
a.
adv.
i
prep.
Indica posició en la part de la cara o en aquella part cap a la qual s'avança.
Davant del mercat hi ha un jardí. Era davant de mi. El pilot número 10 va passar davant.
b.
adv.
i
prep.
[
p. ext.
]
Abans de, precedint immediatament.
La lletra 'a' va davant de la 'b' en l'orde alfabètic.
c.
adv.
i
prep.
[
fig.
]
Indica preeminència.
L'atleta valencià anava davant de la carrera.
d.
adv.
i
prep.
[
esp.
]
Indica posició enfront d'algú per a detindre'l o impedir-li fer alguna cosa.
El defensa es va posar davant del contrari per a parar-lo.
e.
agarrar
(algú)
per davant
Sentir antipatia per alguna persona.
f.
al davant
(
de
)
En la posició cap a la qual es mira o es camina.
g.
al davant
(
de
)
En presència, personalment.
h.
al davant
(
de
)
Precedint.
i.
al davant
(
de
)
Dirigint.
j.
al davant
Davant.
Avança'l i situa't al davant de la caravana.
k.
davant per davant
Donant-se la cara una persona o una cosa amb una altra.
Ell viu davant per davant meu.
l.
posar-se al davant de
Prendre la direcció d'un assumpte.
m.
traure's de davant
Desfer-se d'una persona molesta.
n.
traure's de davant
Acabar una faena.
2.
adv.
i
prep.
Respecte a una persona o una cosa, indica posició en el cantó on es troba algú.
El tren passa per davant del teu poble.
3.
a.
adv.
i
prep.
En presència.
Fins i tot malparlava d'ell davant seu.
b.
adv.
i
prep.
Comparéixer davant del tribunal.
c.
adv.
i
prep.
[
fig.
]
Tots els hòmens són iguals davant de Déu.
d.
adv.
i
prep.
[
fig.
]
No van fugir mai davant de l'enemic.
4.
a.
m.
Part anterior d'una cosa.
Les rodes del davant.
b.
m.
[
esp.
]
Pit.
Té un bon davant.
5.
m. MAR.
Aparell format per un bossell i un cap.