dau
1.
a.
m.
Peça cúbica menuda utilitzada en diferents jocs d'atzar que té cada una de les seues sis cares marcades amb puntets, lletres o signes.
Jugar als daus.
b.
carregar els daus
Fer-los falsos ficant un trosset de plom en un costat.
c.
dau fals
(o
carregat
, o
de milloria
)
Dau que té més pes en un costat i cau, per tant, més sovint per este costat.
d.
estar a un tomb de dau de perdre's
(o
de guanyar-se
)
(una cosa)
Estar a punt de perdre's (o de guanyar-se).
e.
mudar-se els daus
Canviar la sort.
f.
tindre mal dau
No tindre sort.
g.
tirar dau fals
Enganyar, procedir deslleialment.
h.
tirar el dau
Decidir-se, vencent la vacil·lació.
2.
a.
m.
[
p. anal.
]
Nom de diferents objectes la forma dels quals recorda la d'un dau.
b.
m.
[
p. anal.
]
AGR.
En un cistar o partidor, pedra que obstruïx parcialment la conducció de l'aigua de tal manera que deixa córrer només una part de l'aigua que du la séquia.
c.
m.
[
p. anal.
]
ARM.
Cub xicotet de ferro que forma part de la metralla de les peces d'artilleria.
d.
m.
[
p. anal.
]
ARQUIT.
Part cúbica d'un pedestal entre el sòcol i la cornisa.
e.
m.
[
p. anal.
]
TECNOL.
Peça cúbica, generalment de bronze o de ferro, amb un forat cilíndric per un dels seus eixos, que servix de coixinet fix per a suport d'arbres, guia de cordes en els bossells, etc.
f.
a daus
En forma de daus.
El formatge estava tallat a daus.