damnar
1.
a.
v. tr. REL.
Condemnar a les penes eternes.
Déu damnarà els rèprobes.
b.
v. pron. REL.
Si pequeu, vos damnareu.
c.
fer damnar
REL.
Fer caure (algú) en damnació, en pecat mortal.
Seria capaç de fer damnar el mateix sant Vicent.
2.
v. tr. DRET
Anul·lar, donar per nul (un contracte, una clàusula, etc.).