càrrec
1.
a.
m.
Allò de què algú o alguna cosa és carregat, càrrega.
b.
m. CONSTR.
Pes o càrrega que gravita sobre una construcció o sobre cada un dels elements constitutius.
c.
m. NÀUT.
Càrrega, especialment les mercaderies d'una nau.
2.
a.
m.
[
fig.
]
Fet d'encarregar-se, d'ocupar-se, d'una persona, d'una cosa o d'un lloc.
Prendre el càrrec d'alguna cosa. Confiar el càrrec d'alguna cosa a algú.
b.
m.
Conjunt de possibilitats d'actuació estructurades funcionalment per a ser efectuades per una persona dins d'una organització pública o privada.
Càrrec de secretari, de president d'una corporació. Càrrec de gerent d'una empresa. Investir algú d'un càrrec. Ocupar un càrrec.
c.
m.
Obligació pesada, especialment d'assumir una despesa.
Els ports són a càrrec del destinatari.
d.
m. DRET
Persona que ocupa o exercix un càrrec dins d'una organització pública o privada.
e.
alt càrrec
m. DRET
Persona que ocupa o exercix un càrrec d'alta responsabilitat dins d'una organització pública o privada.
f.
càrrec d'ànimes
Cura de dirigir ànimes en un sacerdot, un mestre, etc.
g.
fer-se càrrec
(d'algú o alguna cosa)
Encarregar-se'n, ocupar-se'n.
h.
fer-se càrrec
(o
el càrrec
)
Ser conscient, comprendre, formar-se una idea clara d'alguna cosa.
Em faig càrrec que et trobes desanimada.
3.
m. DRET
Cada un dels punts en què es dividix una acusació.
4.
m. ECON.
Anotació comptable que representa un augment en un compte de l'actiu o bé una disminució en un del passiu o net.
5.
a càrrec de
A compte de, perquè siga abonat un import per.
6.
amb càrrec a
Fent un càrrec a.
7.
ser
(una cosa)
a càrrec de
Ser responsabilitat d'algú.