cullera (Diccionari)

cullera
1. a. f. Utensili de metall, de fusta, etc., que té la forma d'una xicoteta pala amb la fulla concavada i ordinàriament de forma oval i que servix per a prendre una porció del contingut d'un recipient i transportar-la a un altre recipient o portar-la a la boca.
b. bufar cullera Menjar.
2. a. f. [ p. ext. ] Nom de diferents utensilis comparables a una cullera per la forma i l'aplicació.
b. f. [ p. ext. ] METAL·L. Recipient troncocònic o cilíndric de planxa recobert de material refractari que servix per a transportar la fosa del cresol als motles o al forn de tractament o d'aliatge.
c. f. [ p. ext. ] OBR. PÚBL. En les màquines excavadores i carregadores, accessori metàl·lic en forma de recipient còncau obert, reforçat eventualment amb unes pues en la part frontal, utilitzat principalment per a treballs d'excavació i de moviments de terra.
d. f. [ p. ext. ] OFICIS Nom de diferents ferramentes que servixen per a agarrar o transportar líquids i substàncies pastoses.
e. f. [ p. ext. ] PESCA Utensili de pescar que consistix en un mànec llarg de fusta en el cap del qual hi ha dos ferros que formen forca i que sostenen una bossa de xàrcia.
3. f. ZOOL. Ànec cullerot.

cullerà (Diccionari)

cullerà -ana
1. a. adj. i m. i f. Natural de Cullera.
b. adj. Relatiu o pertanyent a Cullera o als seus habitants.
2. m. i f. Habitant de Cullera.

cullera (Traducció Valencià-Castellà)

cullera f. 1. cuchara.
2. bufar cullera hacer boca.

cullerà (Traducció Valencià-Castellà)

cullerà -ana adj. i m. i f. cullerense ( adj. ).

Cullera (Traducció Castellà-Valencià)

Cullera n. geogr. cullera.

Et pot interessar