cul
1.
a.
m. ANAT.
Part inferoposterior del tronc sobre la qual descansa el cos quan algú seu.
b.
m.
[
p. ext.
]
Anus.
c.
m.
[
pop.
i
p. ext.
]
Cul pròpiament dit, més les parts sexuals.
Ensenyar el cul.
d.
a prendre pel cul!
[
vulg.
]
Expressió amb què s'envia, rebutja, algú, li desitja mal, etc.
e.
anar de cul
[
vulg.
]
Anar de bòlit, de corcoll.
f.
anar de cul arrere
(o
de cul enrere
, o
cul endarrere
)
Decaure, anar perdent prestigi, força, diners, etc.
g.
anar de cul arrere
(o
de cul enrere
, o
cul endarrere
)
Anar a recules.
h.
anar de cul per terra
Decaure.
i.
anar-se'n cul batut i cara alegre
No haver aconseguit allò que es desitjava.
j.
arrossegar-se el cul
(per un lloc)
Anar-hi molt sovint, ser-ne concurrent, assidu.
k.
cagar cul per amunt
[
vulg.
]
Equivocar-se, pifiar-la.
l.
cagar per mig cul
(
i guardar-se l'altre mig per a la vellesa
)
[
vulg.
]
Ser extremadament agarrat.
m.
caure de cul
Ser fortament impressionat per una notícia inesperada, la visió d'alguna cosa, etc.
n.
confondre el cul amb les témpores
No tindre idees clares.
o.
cul de
(alguna cosa)
El més ínfim en una categoria.
p.
cul de gallina
Arruga d'un sargit o pedaç.
q.
de cul per terra
En orris.
r.
donar
(o
prendre
)
pel cul
[
vulg.
]
Practicar un coit anal.
s.
fer caure de cul
Causar gran sorpresa una cosa, produir una gran impressió.
t.
ficar-se la llengua al cul
(o
dins del cul
)
[
vulg.
]
Callar.
u.
fica-t'ho
(o
fique-s'ho,
o
fiqueu-vos-ho,
o
que s'ho fique,
o
que s'ho fiquen
)
al cul!
[
vulg.
]
Expressió amb què es manifesta menyspreu per una cosa que oferix o té algú altre.
v.
haver de fer cagar molts culs
[
vulg.
]
Haver de mantindre molta gent.
w.
llepar
(o
besar
)
el cul
(a algú)
[
vulg.
]
Mostrar-se baixament servil.
x.
mullar-se el cul
(en un assumpte)
Posar-s'hi a fons, comprometre-s'hi.
y.
no haver vist culs en finestra
Admirar-se de coses naturals.
z.
no tindre cul
(o
no tindre cul per a seure
)
Dit d'una persona bellugadissa.
aa.
passar-se pel cul
(una cosa)
[
vulg.
]
Menysprear-la absolutament, no fer-ne cas de manera molt ostensible.
ab.
perdre el cul
(per algú o per alguna cosa)
[
vulg.
]
Tindre-hi molt d'interés.
ac.
posar el cul com una tomaca
Pegar una palissa.
ad.
posar-se de cul a la paret
Mantindre's en una actitud contrària.
ae.
posar-s'hi de cul
Prendre una actitud negativa en alguna cosa.
af.
quedar cul batut i cara alegre
Avindre's a ser perjudicat o burlat.
ag.
saber fer de tot, fora culs d'olla
Aparentar saber més del que en realitat se sap.
ah.
ser
(
un
)
cul obert
Qui no tanca les portes en passar.
ai.
ser
(o
paréixer
)
el cul d'en Jaumet
No parar en torreta.
aj.
ser cul i camisa
Avindre's, ajuntar-se.
ak.
ser cul i merda
[
desp.
]
Ser inseparables dos persones, ser carn i ungla.
al.
ser un cul de taverna
(o
de café
)
[
desp.
]
Dit d'una persona que concorre assíduament a la taverna (o al café).
am.
ser un cul d'església
[
desp.
]
Dit d'una persona que va molt sovint a l'església.
an.
ser un donat pel cul
Ser la persona que rep les reprensions d'un altre.
ao.
ser un donat pel cul
Ser un serf.
ap.
tindre el cul llogat
Ser empleat d'algú, dependre d'algú.
aq.
tindre el cul pelat
(de fer una cosa)
Haver-la feta molt moltes vegades, tindre-hi molta pràctica.
ar.
tocar el cul
(a un xiquet)
Castigar-lo pegant-li a les anques.
as.
ull
(o
forat
)
del cul
[
pop.
]
Anus.
2.
a.
m.
[
p. ext.
]
Part posterior d'una cosa.
El cul d'uns pantalons, d'un cotxe, d'un vaixell.
b.
de cul
Del costat considerat menys important
. Fica el cotxe de cul, i així podràs eixir millor després.
3.
a.
m.
[
p. ext.
]
Part inferior d'una cosa.
Un ciri amb el cul pintat de roig.
b.
m.
[
p. ext.
i
esp.
]
Fons, part inferior, d'un recipient.
El cul d'un got, d'una botella, d'un sac.
c.
m.
Part que queda d'una cosa quan s'ha acabat o s'ha consumit quasi totalment.
Un cul de tela. Un cul de vi. Un cul de ciri.
d.
m.
Només n'ha deixat un cul de got.
e.
al cul del sac es troben les molles
Al final d'una acció se'n veu el resultat.
f.
cul de got
[
pop.
]
Pedra falsa o d'escàs valor.
g.
dir cul d'olla
(a algú)
Insultar-lo.
4.
a.
m.
[
p. ext.
]
Racó, part extrema on es considera que acaba un lloc, un espai.
b.
cul de món
Lloc remot, aïllat.
5.
m.
Part d'un seient on reposa el cul.
El cul d'estes cadires és massa dur.